Ruiz-Gallardón al carrer Fleet
Si
la reforma de Gallardón tira endavant, centenars de dones moriran
com a conseqüència dels avortaments clandestins. A la imatge, un
anunci per interrompre l’embaràs il·legalment, enganxat en un
senyal de trànsit, a Sud-àfrica.
Aquest
país s’assembla a un malson en el qual et costa respirar però no
aconsegueixes despertar-ne. Cada dia obro els diaris i m’hi trobo
una galeria de personatges que tallen l’alè. Darrerament, se
m’apareix en somnis el Ministre de Justícia, transformat en
Sweeney Todd, el barber diabòlic del carrer Fleet. En la horrible
visió onírica, Gallardón no és cap assassí de clients, degollats
a les seves mans, en un àtic llòbreg de Londres, sinó que es
tracta d’un carnisser avortista, que condueix una munió de dones
pobres cap a una agonia segura. Si algú pensa que aquest joc
d’imatges inconscients és exagerat és perquè no està ben
informat de les conseqüències reals que té l’enduriment de la
normativa relativa a la interrupció voluntària de l’embaràs.
Està a bastament demostrat que la repressió de l’avortament no
aconsegueix pas frenar-lo, ans al contrari, provoca un desplaçament
cap les pràctiques més insalubres.
A
banda dels polítics del Partit Popular, hi ha un altre col·lectiu
que em desconcerta profundament: els integrants dels moviments que
s’autoanomenen superbament “pro vida”. Els veig en aquelles
manifestacions multitudinàries, amb els seus globus vermells, en
forma de cor i em pregunto en quin planeta fosc deuen habitar. Puc
comprendre que algú consideri que l’avortament és una xacra que
no hauria d’existir, en un món ideal –cap embarassada pensa que
sigui un esdeveniment agradable-, però no m’empasso que estiguin
tan desinformats com per ignorar les conseqüències dramàtiques
derivades de les mesures ultraconservadores que volen tirar endavant
els vassalls de Rouco Varela. Després dels nombrosos precedents
històrics, patits arreu del món ¿per
què no reaccionen davant de la greu amenaça per a la salut de les dones?
Si
estan tan preocupats per la integritat del “no nascut”, haurien de defensar una educació
sexual de qualitat a les escoles, públiques i privades, o el reforçament de la investigació sobre
mètodes anticonceptius, assequibles per a tothom. Amnistia
Internacional i l’Organització Mundial de la Salut han advertit de la cruel vulneració
dels drets humans que implica la llei de supòsits, ¿no els
mortificava tant, el patiment dels més desemparats? ¿Per quin motiu es
tapen les orelles, ara? Els professionals de la salut s’han mostrat
igualment preocupats, així com els col·lectius feministes i la
majoria de partits polítics. Per aturar aquesta barbàrie, s’ha
organitzat un emotiu Tren de la Llibertat i han brollat
manifestacions en diferents països, en solidaritat amb Espanya. Al
mateix temps, es preparen documentals per a conscienciar la
ciutadania de la negra nit que s’acosta. La reacció dels grups
“pro vida”, com era d’esperar, ha estat la de queixar-se pel
suposat assetjament que pateixen. Repeteixo: en quin planeta viuen,
aquesta gent?
Per
acabar, una recomanació cinematogràfica que no té res a veure amb
els musicals de Stephen Sondheim. Fa unes setmanes, vaig veure Vera Drake (2004),
la multipremiada pel·lícula de Mike Leigh, que retrata amb aguda
perspectiva històrica i gran sensibilitat artística el drama dels
avortaments clandestins. La seva protagonista és Vera, una dona
treballadora i generosa del Regne Unit, que, als anys cinquanta,
ajuda noies de classe humil a perdre els fills que esperen, pel
simple fet que no els poden mantenir, han estat abandonades o pateixen alguna altra penosa
circumstància. Mentrestant, les dames de la burgesia se sotmeten a
intervencions segures, per interrompre el procés de gestació…
Sense adonar-se’n, Vera les posa en perill i una d’elles ha
d’acudir cuita-corrents a l’hospital, fet que desencadena una
hecatombe personal i familiar. Leigh va explicar en una entrevista
que en el film pretenia alertar de la nefasta realitat subterrània
que es desplega en països on l’avortament s’allunya del marc de
la legalitat. Properament, un d’aquests indrets serà Espanya. Benvingudes
al carrer Fleet, altra vegada.
Comentaris