dimarts, 8 d’octubre de 2013

Florentino Pérez, l'home sense límits



El president d'ACS està implicat en el perillós projecte Castor, que terroritza el nord de Castelló i el sud de Tarragona. La seva manca de límits, en el terreny dels negocis, pot tenir conseqüències dramàtiques pels ciutadans. Imatge: capitalmadrid.com.


En un conegut esquetx del Crackòvia, Florentino Pérez i Jaume Roures es trobaven en un restaurant per fer-hi negocis. El president del Real Madrid volia comprar-li al director de Mediapro un comandament a distància que permetia rebobinar la realitat i modificar-la al gust del propietari. Gràcies al màgic objecte, Florentino tindria la meravellosa oportunitat de canviar el resultat dels partits que haguessin perdut els merengues. La compra de l’aparell s’iniciava amb la “mòdica” quantitat de 100 milions d’euros i anava pujant progressivament, fins a assolir xifres desorbitades. A cada nova proposta del català, el madrileny responia:¡Eso no es dinero para Florentino!

El “rei Mides” del Bernabéu adquiria el comandament per una suma multimilionària però Roures l'hi encolomava sense piles, per la qual cosa era necessari començar de cap i de nou l’hilarant procés, que no coneixia barreres crematístiques. L'escena humorística ens fa pensar en els astronòmics fitxatges “galàctics”, que han comptat amb el suport de tèrboles ajudes bancàries. També podríem aplicar-la al nou despropòsit financer protagonitzat pel director la “casa blanca”, que representa a la perfecció els excessos d'una elit que ens han conduït cap a la ruïna.

Per tirar endavant el projecte Castor, en el qual participa ACS, s'han franquejat unes perillosíssimes línies vermelles. Florentino Pérez i els seus socis no les tenen totes de sortir-ne indemnes. A banda dels drets democràtics que s'han vulnerat al nord de Castelló i al sud de Tarragona, el desastre mediambiental que s'hi podria desencadenar és gairebé impensable. Malgrat els missatges tranquil·litzadors que hem rebut els ciutadans, quan s'uneixen paraules com terratrèmol, falla i central nucelar, les imatges de futur que vénen al cap no són precisament falagueres. És complicat mantenir la calma en aquestes circumstàncies. No és pas la meva intenció difondre un missatge alarmista però comprenc perfectament el pànic social que s'ha desfermat. La indignació s'incrementa encara més, si això és possible, quan sabem que els geòlegs havien advertit que es podien produir moviments sísmics i els impulsors del faraònic projecte n'eren perfectament conscients.

Fantasies apocalíptiques a banda, també cal subratllar que l'innecessari magatzem de gas ha suposat una inversió de 1.200 milions d'euros: un 90% més d'allò que s'havia pressupostat inicialment. Seria d'esperar que la pèssima gestió -una altra xacra del país-, tingués conseqüències immediates pels dilapidadors però, segons hem sabut recentment, el sobrecost es veurà reflectit en un augment de la factura dels consumidors. Així doncs, de manera completament incomprensible, a banda de l'amenaça dels tremolors, els ciutadans haurem de pagar novament els plats trencats. Algú serà capaç de parar els peus a la voracitat maligna d'aquests homes de negocis?

Amb tot, no seria just dipositar la culpa damunt de les espatlles d'un sol empresari perquè la seva escalada a la cúspide del poder hauria estat impossible sense una espessa xarxa de complicitats. En el cas que ens ocupa, l'explotació de Castor durant 30 anys es va concedir en el mandat de José Luis Rodríguez Zapatero, l'any 2008, amb Miguel Sebastián al capdavant del Ministeri d'Indústria. Per altra banda, són ben coneguts els massatges que li practiquen els periodistes a Florentino i l'ostracisme al qual ha estat condemnada la seva biografia no autoritzada. Novament, doncs, veiem el rostre d'un sistema podrit i aterridor. Allò que en temps de bonança es tapava alegrement i fins i tot podia ser objecte de broma ha esdevingut, en el marc de la recessió i la política d'austeritat, un espectacle dantesc i abominable. Podem afirmar que se'ns ha congelat el somriure.