dimecres, 24 de juliol de 2013

Una família com Déu mana


Aquests darrers dies, el PP ha fet un nou pas en el disseny del model de família ultraconservadora que pretén imposar a la ciutadania. Paral·lelament, hem estat víctimes d'una allau de propaganda rosa, provinent de la monarquia britànica. Imatge: portada del Periódico de Catalunya del 24/7/2013.


Desconec si és per la ja clàssica paràlisi de pensament que afecta els treballadors dels mitjans durant l'estiu -els que encara resisteixen-, però la premsa que presumeix de progressita també ha sucumbit a la seducció de l'estampa de la família feliç, formada per Kate, William i el royal baby. L'embafament monàrquic coincideix amb altres notícies bastant més esgarrifoses com el darrer estirabot protagonitzat per Ana Mato, la lúcida Ministra de Sanitat que un dia va gastar-se 4.600 euros en confeti, provinents de la trama Gürtel. Tots els diners que li sobren a la senyora per les festes de la seva descendència s'han de manllevar dels serveis públics. En aquest país, encara hi ha categories. Després d'incomptables despropòsits, ara ha arribat el torn de la reproducció assistida. Segons les mesures recentment anunciades, la cartera bàsica només cobrirà gratuïtament les necessitats de les dones menors de 40 anys, amb la condició que no cometin l'aberració de ser lesbianes ni solteres. Els col·lectius que han protestat de forma legítima han estat víctimes d'una contundent repressió policial. Aquells subversius que es desviïn de la norma, rebran una merescuda garrotada.

Ja no hi ha fal·làcia vinculada a la política d'austeritat que pugui ocultar la intenció del Govern de retrocedir a les èpoques més fosques del nostre passat històric. Aquest control de la reproducció és fonamental per sostenir l'injust sistema de dominació patriarcal, com sap molt bé Alberto Ruiz-Gallardón, l'home que creu que governar significa repartir dolor. Tal com han advertit alguns experts, la intenció de penalitzar l'avortament en casos de malformació del fetus podria considerar-se fins i tot una tortura per a la mare. Però no hi ha arguments científics que valguin perquè per al ranci Alberto prevalen abans els drets del zigot i de la mòrula. Traduït al cristià: és necessari que els cops d'estat neoliberals vagin acompanyats d'involucions ideològiques com les que patim actualment. Amb tot, encara no entenc com es poden mutilar cruelment serveis socials i educatius bàsics, que deixen milions d'infants desprotegits, i després defensar el dret a la vida amb aquella vehemència hipòcrita que els caracteritza, pròpia dels hooligans desfermats. En resum, si no formes una parella acabalada, heterosexual i conservadora com la que apareix a la imatge, és millor que marxis d'aquest país o deixis d'existir per alguna altra via. Abans de tocar el dos -i posats a retallar-, podríem suggerir que pleguessin en bloc els populars i agafés el relleu Rouco Varela. Si s'ha de martiritzar el personal, és millor fer-ho amb la cara descoberta, no trobeu?