dijous, 4 de juliol de 2013

Psicologia Positiva (la polèmica continua)


La Psicologia Positiva ha estat objecte d'una encesa polèmica en l'àmbit acadèmic espanyol. Partidaris i detractors es llancen duríssims retrets en articles científics i conferències. Imatge extreta de Google.


Contemplat amb una certa distància, no deixa de tenir el seu punt còmic el fet que sigui justament la Psicologia Positiva (PsiPos) la disciplina que generi una espiral de negativitat tan remarcable entre els científics que la tenen com a camp d'estudi i els seus crítics més acèrrims. El mes d'octubre passat, em feia ressò en aquest blog d'un article del catedràtic de la Universitat d'Oviedo Marino Pérez-Álvarez -un autor d'indiscutible talla intel·lectual- que porta per títol  Psicología Positiva: Magia Simpática i en destacava principalment els aspectes vinculats al càncer. Val a dir que Pérez-Álvarez no és l'únic detractor de la PsiPos sinó que d'altres professors s'hi han oposat amb vehemència, tot emprant un estil discursiu que, al meu entendre, no sempre és el més apropiat pel context acadèmic. Els "dards enverinats" han tingut la seva resposta perquè en el darrer número de la revista Papeles del Psicólogo el doctor de la Universitat Complutense de Madrid Carmelo Vázquez s'expressa de forma no menys contundent, en un article que he llegit amb gran interès i que també recomano: La Psicología Positiva y sus enemigos: Una réplica en base a la evidencia científica. Quan entra en el terreny de l'oncologia, Carmelo Vázquez fa una necessària distinció entre el món de la recerca i les creences populars respecte la PsiPos (pàg. 99):

"Pero en contra de esta supuesta "propaganda", como señalan Aspinwall y Tedeschi (2010), no existe en la literatura científica relacionada con la Psicología Positiva ninguna aseveración sobre el poder "curativo" del optimismo. De hecho, el optimismo, como revela el metaanálisis de Ramuissen et al. (2009) -ver tabla 1- no reduce la mortalidad relacionada con el cáncer pero sí aspectos como la ansiedad, el dolor, la adherencia a los tratamientos, etc. que son muy importantes en el manejo y evolución de muchas condiciones médicas (incluidas el cáncer). Otra cosa pueden ser libros de consumo popular, o noticias de prensa, o el imaginario colectivo (Ehrenreich, 2009). [...]. ¿Por qué ese sesgado interés en denostar con juicios tan absolutos y autocomplacientes el papel de variables como el optimismo en el terreno de la salud?"

Entre les nombroses qüestions que clarifica, trobo especialment rellevant que Vázquez desmenteixi el caràcter coercitiu de la PsiPos i remarqui que les teories proposades no tenen per objectiu forçar ningú a perseguir una falsa felicitat. Aquestes observacions em van fer recordar els resultats que va presentar el professor de la Universitat de San Diego Wayne A. Bardwell, en el Congrés en el qual vaig assistir i participar, a principis de juny. En un estudi realitzat amb milers de dones que patien càncer, els investigadors van trobar que l'optimisme, el recolzament social, l'exercici o l'edat eren factors protectors per a la salut mental. Per contra -i de forma sorprenent-, altres variables com la severitat de la malaltia no predeien els trastorns psicològics, per la qual cosa era necessari tenir present que les persones que es trobaven en estadis primerencs no estaven necessàriament exemptes de patir depressió, insomni o fatiga. El doctor Bardwell va recordar que no existeixen dades que recolzin la tesi que els pensaments positius curen el càncer i considerava que és necessari que les pacients acceptin i expressin les emocions desagradables. Des del seu punt de vista, cal que les afectades siguin "autèntiques" i no pas que mostrin alegria per obligació. Bé, no es pot pas negar que aquest debat acalorat manté viu l'interès per la PsiPos però tampoc seria sobrer que es rebaixés una mica el nivell d'hostilitat, per ambdues bandes, sobretot perquè se suposa que els psicòlegs hem de donar una mica d'exemple. En cas que no es vulgui recórrer a les tècniques positives, la valeriana també hi podria ajudar...