Imatge extreta de Google
En el darrer article, mirava de subratllar la repercussió que té la política d’austeritat sobre la salut mental dels ciutadans i la manca de recursos que patim els psicòlegs, metges i psiquiatres, a l’hora d’afrontar la dolorosa situació. En comptes d’avançar de forma constructiva, les mesures desplegades pel Govern ens fan pensar que es repeteix la tràgica Història d’altres països dessagnats pel neoliberalisme. Enfront del depriment panorama, la il·lusió de progrés s’esvaeix com un núvol estival, que s’esfilagarsa en un cel ben blau. El temps s’escola riu avall, mentre les muntanyes de runa no paren de créixer davant nostre. Ens ho mirem amb els ulls esbatanats i la boca oberta, com ho faria l’Angelus Novus de Paul Klee, a la inspirada al·legoria del gran Walter Benjamin.
Em semblen igualment preocupants les notícies
sobre la laxitud legal que imperarà a Eurovegas i Barcelona World.
També les informacions relatives a l’addicció als jocs online,
que s’ha disparat arran de la regulació que va experimentar el
sector de les apostes per Internet, fa un parell d’anys, quan
Zapatero encara comandava el Titanic.
La nova llei permet, per exemple, que en la declaració de la renda
del 2012 ja s’hi puguin deduir les pèrdues vinculades al jocs
legals, inclosos els de la xarxa. Tant de bo que les víctimes dels
productes bancaris tòxics poguessin fer el mateix, amb els estalvis
que els van robar impunement. Però aquí no es tracta d’endegar
plans a favor del sofert ciutadà, només faltaria. La prioritat és
augmentar la recaptació fiscal i satisfer, al mateix temps, els
grans beneficiaris del business.
En la fosca sala del poder, els milionaris sempre hi guanyen la
partida.
Quant al projecte capitanejat pel dubtós Enrique
Bañuelos, CiU hi rebaixarà quaranta-cinc punts els tributs pels
casinos. Com si no hi hagués prou facilitats, la Generalitat també
hi permetrà el joc a crèdit. Paral·lelament, els modestos
emprenedors les
passen magres per tirar una petita empresa endavant. La massacre
d’impostos fa que fins i tot els esperits més coratjosos tirin la
tovallola. Al macrocomplex de Sheldon Adelson s’ha parlat de la
construcció d’una autèntica “illa legal”, especialment
dissenyada per mantenir ben plena la cartera del furibund republicà.
Malgrat els reiterats fracassos que ha comportat aquest model de
negoci, els polítics d’aquest país no demostren capacitat per
aprendre de l’experiència. Es comporten com éssers trastornats,
que perden constantment a la ruleta. Amb els diners dels altres.
Honestament, ignoro si existeixen motius realistes
per a l’esperança però no em queda cap dubte que necessitem
perseverar en la lluita per frenar aquests despropòsits. Els ho
devem als nostres avantpassats, que tant es van sacrificar perquè
tinguéssim un futur digne. Les mobilitzacions ciutadanes ens donen
força per avançar i de ben segur que minimitzen l’impacte de la
rapacitat capitalista. Algunes associacions de persones afectades per
la ludopatia han alçat la veu contra l’excessiva permissivitat i
també ho han fet els ecologistes, per alertar dels abusos
mediambientals. Per part meva, us recomano l’article del professor
de la Universitat de València, Mariano Chóliz, recentment publicat
a la revista Infocop,
en el qual hi exposa molt clarament una proposta de joc responsable,
en el marc de la situació actual de l’Estat espanyol. Potser les
reclamacions no tindran un efecte immediat però si no volem perdre
aquest país a la timba, no ens queda cap altre remei que
manifestar-nos. Bañuelos i Adelson: go
home!
Comentaris