Mentre viatjava en tren cap a l'aeroport, camí del Congrés de Santiago, llegia una notícia al Diari de Girona, que recollia els resultats d'un estudi elaborat per l'Institut Català de Recerca i Ciències Socials de la Universitat de Perpinyà, que evidencia l'impacte de la prostitució, a una banda i l'altra de la frontera. Malauradament, aquesta xacra s'ha instal·lat a municipis com la Jonquera, tot originant nombroses molèsties als veïns. Val a dir que les incursions desbocades als bordells se sumen al tràfic de drogues, per la qual cosa s'incrementa la sensació d'inseguretat a la zona. Clubs com el Dallas o el Paradise han esdevingut un pol d'atracció turística per als joves francesos, que hi acudeixen per a satisfer una mena de ritus de virilitat - així ho transmeten a les seves parelles-, que dóna lloc a escenes tan típiques com la mofa als companys que es resisteixen a sol·licitar els serveis sexuals. Evidentment, no es tracta pas d'un fenomen nou sinó que estem davant d'una tradició de violència masclista, que es transmet de generació en generació. Em pregunto si la mal anomenada crisi econòmica no relaxa encara més la permissivitat legal i social davant d'aquestes salvatjades, atesos els milers de milions que mou anualment el negoci del sexe a Espanya. Per altra banda, també cal tenir en compte la precarització de les condicions en les quals malviuen les noies, la qual cosa no sembla importar massa els lamentables usuaris.
En assistir a una de les ponències del Congrés, vaig recordar aquesta colla de brètols que vénen al nostre país a deixar-se anar de valent, a costa del sofriment aliè. El professor de la Univesitat de Granada Juan Carlos Sierra va presentar els resultats d'un estudi sobre actituds i conductes masclistes en el sexe. Entre les múltiples reflexions rellevants que va exposar, em va cridar l'atenció la hipòtesi que va formular sobre el manteniment dels esmentats comportaments en els homes. Les troballes de la investigació palesaven que aquests no experimentaven satisfaccció sexual quan adoptaven un rol masclista en les relacions de parella sinó que el reforçament podria ser de tipus social. És a dir, que el grup d'iguals podria tenir un pes rellevant a l'hora d'exercir la violència cap a les dones, les quals, al seu torn, també mostraven una doble moral respecte les actituds discriminatòries. Recordo que un estudi del Ministeri d'Igualtat francès ja havia constatat la profunda insatisfacció que expressava un percentatge elevat de varons que pagava a canvi d'anar-se'n al llit amb dones prostituïdes. Com deia, la majoria d'ells no demostra cap mena de sensibilitat vers l'angoixant periple vital pel qual travessen les noies, atès que les deshumanitzen completament. Trobo molt necessari que es visibilitzin llurs drames personals perquè, d'altra manera, és difícil que aquests individus prenguin consciència de la seva implicació en el foment de la vulneració dels drets humans. Estan tan ocupats en agradar al ramat de bèsties al qual petanyen, que no hi veuen més enllà del nas.
Comentaris