Wall Street agafa el toro per les banyes


Un flyer de l'acampada del 17-S a Wall Street convidava els participants a agafar el toro per les banyes: take the bull by the horns



En el fascinant
Diccionario de símbolos, Juan Eduardo Cirlot fa referència al complex simbolisme del toro. Explica que en les cultures paleorientals la idea de poder venia representada per aquest animal, mentre que en la llengua dels acadis l'expressió trencar la banya significava afeblir-lo. De Mesopotàmia fins a Nova York: la bèstia encarna avui la prepotència inhumana dels mercats. El popular bull de Bowling Green ha esdevingut un objectiu simbòlic a combatre, per part dels activistes que s'han atrinxerat pacíficament en el melic del capitalisme. Com era de preveure, l'animal ha reaccionat amb violència. A la ciutat dels gratacels et poden arrestar per estar en un parc públic després de les 22h i està prohibit que més de vint persones es congreguin al carrer sense permís. Els policies han començat la seva tasca repressiva, sota el pretext de garantir la seguretat. Una cançoneta molt gastada. I de Nova York a Madrid: el conegut logotip de la cadena ultraconservadora Intereconomía s'ha inspirat en la mateixa escultura de bronze. No és casual que s'acarnissin amb els indigants de casa nostra, perquè aquests també els planten cara amb vehemència.

Val a dir que l'emblemàtica peça no és de propietat pública sinó que pertany a l'escultor que va idear-la, Arturo Di Modica, un immigrant sicilià que va pagar-ne les despeses de la seva butxaca. Va invertir-hi un total de 360.000 dòlars, que constituïen la totalitat dels seus estalvis. En un principi, va ser concebuda com una expressió de street art, després de la crisi borsària de 1987. Representava la força i el poder nord-americans, va ser col·locada sense permís davant de la Borsa de Nova York. Les tendències alcistes, anomenades bullish, estaven ben reflectides en l'obra. Va ser tanta l'acceptació ciutadana que finalment fou col·locada en la seva ubicació actual i constitueix una font d'atracció turística constant. Actualment, com bona part de mortals, l'artista es troba ofegat pels deutes i ha posat a la venda la seva creació més famosa. L'any 2006 Di Modica va demandar el gegant Wal-Mart, per haver explotat econòmicament l'escultura sense el seu consentiment. Recordem que aquesta corporació forma part de les fortunes més importants dels Estats Units, contra les quals protesten els acampats. La riquesa de la família del fundador ascendeix a 90.000 milions de dòlars, el mateix que posseeix el 40% menys privilegiat del país: 120 milions de persones. El salari del president és 900 vegades superior al sou d'un treballador mitjà de l'empresa. Aquest petit testimoni és una mostra més del creixement exponencial de les desigualtats, que ha assotat una de les primeres potències planetàries. Davant de la insuportable asfíxia, no és d'estranyar el contagi imparable de les protestes. Retornen les proclames de Patti Smith, quan cantava People have the power. Un tema, per cert, que la titànica Telefónica ha utilitzat en un dels seus anuncis. És natural que el món clami per acabar amb aquesta perversió. A Liberty Square també ho veuen clar: hem d'agafar el toro per les banyes.



Comentaris

Traducció del blog