Passa al contingut principal

Per a un renaixement de les amazones


En una visita a Itàlia, el coronel Gaddafi va declarar que a Líbia es respectava més la dona que a Occident. Darrere del rais, una jove de la famosa guàrdia amazònica / Efe.



Els investigadors discrepen sobre el fet que es tracti únicament d'una fabulació mitològica. Existeixen diverses evidències que sostenen la hipòtesi que realment va existir un grup de dones guerreres disposades a defensar-se amb vehemència de l'enemic. Posteriorment, aquestes inspirarien la creació de les implacables seguidores d'Àrtemis. Les esmentades heroïnes han tingut continuïtat en l'imaginari col·lectiu, a través de personatges de culte com Wonder Woman. Stieg Larsson també recorda el seu paper en la Història, en començar la tercera part de Millenium. El lector està amb l'ai al cor perquè ignora quin serà el destí de Lisbeth Salander, una altra guerrera contemporània.

Líbia és un dels escenaris en els quals es situen les proeses bèl·liques de les amazones. Aquest deu ser l'origen del nom de la popular guàrdia de Gaddafi. Pel sol fet de servir un dictador, evocar-les és un insult a la llegenda que les acompanya. Però l'ofensa no acaba aquí, malauradament. Malgrat la imatge de respecte que pretenia infondre el rais, ara hem sabut que l'han acusat d'haver-les violat i forçat a formar part del cos de seguretat, sota amenaces i coaccions. Aquesta terrible revelació, s'uneix al fet que el líder criminal va ordenar agressions sexuals sistemàtiques, com a arma de guerrra contra l'exèrcit rebel. Fins i tot va subministrar Viagra als soldats, per tal que la violència fos més expeditiva. Res de nou.

Uganda, Darfur, Bangladesh, Colòmbia, Libèria, Sierra Leone, Rwanda, Bòsnia i Hercegovina, República Democràtica del Congo, Somàlia... han estat alguns indrets on s'han dut a terme violacions a centenars de milers de dones i nenes, que no han pogut impedir que les agredissin salvatgement. En ocasions, fins a l'extrem de mutilar-los els genitals amb tota mena d'armes punxants. El trauma psicològic i el contagi de malalties infeccioses és només una cara de la moneda. La vexació de la dona és una forma eficaç d'humiliar l'adversari i destruir comunitats senceres, tant des del punt de vista moral com econòmic. Malgrat les bones intencions de Nacions Unides o el Tribunal Penal Internacional, la dramàtica realitat demostra que la brutalitat persisteix i la major part de criminals no són jutjats per les atrocitats comeses.

Vivim en un món governat per homes masclistes. És així, deixem-nos de diplomàcies. Per acabar-ho d'adobar, hem de suportar els típics promotors porcins de la misogínia més rància. A través de tota mena de subterfugis i recursos intel·lectuals de baixa volada, volen camuflar l'esclavitud de mitja humanitat. Els homes de debò i totes les dones ens hi hem de rebel·lar. No podem permetre ser reduïdes a simples objectes, on buidar l'odi i la frustració del planeta. Somio un dia en què ningú trepitjarà la nostra dignitat, igual que la Salander somiava amb el llumí i el bidó de gasolina. No parlo de fomentar la venjança ni tampoc d'alimentar la violència gratuïta, sinó de promoure la legítima defensa, a través d'eines realment eficaces. Hem d'aixecar ben amunt l'autoestima, per aturar aquesta barbàrie. Ningú no ho podrà impedir, per més que s'hi esforci. La nostra energia ve de massa lluny. I està molt carregada.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Efecte Streisand?

Chip Somodevilla / Getty Images

L'onada repressiva impulsada per l'Estat espanyol amb la finalitat de contenir les demandes democràtiques i de justícia social fa anys que es pateix però ha adquirit una intensitat especial durant els darrers mesos. Els mitjans de comunicació se n'han fet un ampli ressò per bé que la profusió en l'ús de la neollengua orwelliana ha variat considerablement en funció dels periodistes -o allò que siguin-. Malgrat que els tenim força presents, paga la pena recordar els episodis més sonats de càstig 'exemplar' a la llibertat d'expressió. Darrerament, hem sabut que: el llibre 'Fariña' de Nacho Carretero sobre narcotràfic a Galícia ha estat censurat, així com l'exposició de Santiago Sierra sobre presos polítics a la fira madrilenya 'Arco'; l'entrenador del Manchester City, Pep Guardiola, ha estat amenaçat amb una sanció per lluir un llaç groc durant els partits i els rapers Valtònyc i Pablo Hasél, condemnats p…

Despertar-se a la nit, un apunt històric

Entre l'elevat nombre de persones que consulten als psicòlegs perquè tenen problemes per dormir, n'hi ha algunes que es queixen perquè es desvetllen i tenen dificultats per conciliar el son altra vegada. Aquesta és una circumstància que amoïna força la gent gran, particularment procliu als despertars prematurs. Val a dir, però, que cada cop més joves i adolescents experimenten l'esmentada interrupció a causa del mal ús de les noves tecnologies: per exemple, perquè han sentit el mòbil i volen respondre els missatges rebuts, la qual cosa acostuma a crispar els nervis dels adults que hi conviuen. També hi ha persones que es desvetllen des de fa anys però no hi donen més importància perquè això no els perjudica per a res en la rutina laboral. 
És necessari examinar cada cas amb atenció i paciència atès que nombrosos factors hi podrien estar relacionats: un dolor crònic, una pèrdua recent, un soroll ambiental, entre molts altres. A banda de la consideració d'aquestes particu…

Venim d'on venim

Imatge de la repressió policial de l'u d'octubre: Reuters
La terrorífica història dels membres d’ETA Joxean Lasa i Joxi Zabala, segrestats pels GAL a Baiona; salvatgement torturats al Palaude La Cumbre de Sant Sebastià; assassinats d’un tret al cap i posteriorment enterrats a Alacant potser és un dels episodis de brutalitat policial que més ha sacsejat l’opinió pública d’aquest país. El simple esment de la "calç viva" aixeca una polseguera difícil d'apaivagar, encara avui en dia, en el panorama polític espanyol. El verb "desinfectar", emprat recentment per José Borrell en un míting del PSC, en referència a la necessitat de tractar "la ferida", segons el seu criteri causada per l’independentisme català, també va contribuir a que es pronunciessin els mateixos mots, evocatius i polèmics, per part de nombrosos usuaris de les xarxes socials.
Corria l’any 1983 quan mataren els joves bascos però el crim no fou sentenciat fins el 2000 a l’Audiència Na…