Per a un renaixement de les amazones


En una visita a Itàlia, el coronel Gaddafi va declarar que a Líbia es respectava més la dona que a Occident. Darrere del rais, una jove de la famosa guàrdia amazònica / Efe.



Els investigadors discrepen sobre el fet que es tracti únicament d'una fabulació mitològica. Existeixen diverses evidències que sostenen la hipòtesi que realment va existir un grup de dones guerreres disposades a defensar-se amb vehemència de l'enemic. Posteriorment, aquestes inspirarien la creació de les implacables seguidores d'Àrtemis. Les esmentades heroïnes han tingut continuïtat en l'imaginari col·lectiu, a través de personatges de culte com Wonder Woman. Stieg Larsson també recorda el seu paper en la Història, en començar la tercera part de Millenium. El lector està amb l'ai al cor perquè ignora quin serà el destí de Lisbeth Salander, una altra guerrera contemporània.

Líbia és un dels escenaris en els quals es situen les proeses bèl·liques de les amazones. Aquest deu ser l'origen del nom de la popular guàrdia de Gaddafi. Pel sol fet de servir un dictador, evocar-les és un insult a la llegenda que les acompanya. Però l'ofensa no acaba aquí, malauradament. Malgrat la imatge de respecte que pretenia infondre el rais, ara hem sabut que l'han acusat d'haver-les violat i forçat a formar part del cos de seguretat, sota amenaces i coaccions. Aquesta terrible revelació, s'uneix al fet que el líder criminal va ordenar agressions sexuals sistemàtiques, com a arma de guerrra contra l'exèrcit rebel. Fins i tot va subministrar Viagra als soldats, per tal que la violència fos més expeditiva. Res de nou.

Uganda, Darfur, Bangladesh, Colòmbia, Libèria, Sierra Leone, Rwanda, Bòsnia i Hercegovina, República Democràtica del Congo, Somàlia... han estat alguns indrets on s'han dut a terme violacions a centenars de milers de dones i nenes, que no han pogut impedir que les agredissin salvatgement. En ocasions, fins a l'extrem de mutilar-los els genitals amb tota mena d'armes punxants. El trauma psicològic i el contagi de malalties infeccioses és només una cara de la moneda. La vexació de la dona és una forma eficaç d'humiliar l'adversari i destruir comunitats senceres, tant des del punt de vista moral com econòmic. Malgrat les bones intencions de Nacions Unides o el Tribunal Penal Internacional, la dramàtica realitat demostra que la brutalitat persisteix i la major part de criminals no són jutjats per les atrocitats comeses.

Vivim en un món governat per homes masclistes. És així, deixem-nos de diplomàcies. Per acabar-ho d'adobar, hem de suportar els típics promotors porcins de la misogínia més rància. A través de tota mena de subterfugis i recursos intel·lectuals de baixa volada, volen camuflar l'esclavitud de mitja humanitat. Els homes de debò i totes les dones ens hi hem de rebel·lar. No podem permetre ser reduïdes a simples objectes, on buidar l'odi i la frustració del planeta. Somio un dia en què ningú trepitjarà la nostra dignitat, igual que la Salander somiava amb el llumí i el bidó de gasolina. No parlo de fomentar la venjança ni tampoc d'alimentar la violència gratuïta, sinó de promoure la legítima defensa, a través d'eines realment eficaces. Hem d'aixecar ben amunt l'autoestima, per aturar aquesta barbàrie. Ningú no ho podrà impedir, per més que s'hi esforci. La nostra energia ve de massa lluny. I està molt carregada.




Comentaris

Traducció del blog