Ja és primavera a Plaça Catalunya


Manifestació de Democràcia Real Ja, el 15-M, a Barcelona



Ha estat un hivern llarg. Hem viscut jornades interminables, plenes de ràbia. Ens hem alimentat, afamats i crèduls, de canvis que només eren miratges. Les nostres entranyables il·lusions, han estat despietadament esclafades. Un dia rere l'altre. Enmig de la foscor pensàvem que no, que no vindria res millor. Oblidàvem que la naturalesa fa el seu curs inexorable. Res no és per sempre. Ni tan sols el glaç resisteix l'impuls irrefrenable de les estacions. Havia de sortir el primer raig de sol. Ja és aquí. Ha arribat el desgel i, amb ell, la primavera.


Avui m'he aixecat amb un somriure d'autèntica alegria. La campanya electoral és al carrer, al costat de les protestes, enlloc més. Han estat els aires nord-africans, la indignació d'un vell combatent, una dolorosa espina que portem clavada massa endins. Tant se val. He consultat diaris i portals informatius diversos. Les enquestes adreçades als lectors donen ampli suport al col·lectiu de manifestants, que s'han atrinxerat pacíficament en diferents places, arreu del país. Persones de totes les edats, colors i procedències, unides per demanar un futur més digne. Es mantenen al marge de partits i sindicats. Preparen
performances, organitzen assamblees, inventen eslògans creatius. Criden. No som mercaderia, en mans de polítics i banquers. D'acord. Fora el bipartidisme. D'acord. No hi ha pa per a tant de xoriço. D'acord, d'acord i d'acord. Tremoleu dinosaures, diuen. La cosa va de debò. Pensareu que això és romanticisme de pa sucat amb oli, segur. Que ho teniu tot sota control. Esteu equivocats. És una energia realment poderosa. I és imparable.


Comentaris

ininbita ha dit…
El consumisme és l'aliment del DRAC que ens manté esclaus.
Si deixem de consumir, probablement aquest DRAC passarà gana i es tornarà perillós, però és la única manera de debilitar-lo i foragitar-lo.

Aturar dràsticament el consum als mínims, sortir al carrer, exigir canvis, escanyar la gula d'aquest maleit dimoni.

Despertar és també saber descobrir els passatemps estèrils que vomita la TV i deixar de consumir-los.

Si fossim els fills dels nostres fills i miréssim el passat, què desitjariem veure?
Herois a la primavera de l'11?
Segur.
Endavant amb força,pau i alegria.
Ininbita, gràcies per la teva aportació. Portem massa anys sofrint les injustícies en silenci, ara és el moment de manifestar-nos i treballar plegats per un futur millor perquè, amb la inèrcia que porten els més poderosos, cada dia que passa vivim més ofegats... potser hi ha gent que viu còmode en la indiferència, és molt fàcil criticar els acampats quan tens la vida solucionada. Afortunadament, cada dia som més els que volem un futur millor pels que vindran darrere nostre! Ara és el moment!

Traducció del blog