Ja és primavera a Plaça Catalunya

Manifestació de Democràcia Real Ja, el 15-M, a Barcelona

Ha estat un hivern llarg. Hem viscut jornades interminables, plenes de ràbia. Ens hem alimentat, afamats i crèduls, de canvis que només eren miratges. Les nostres entranyables il·lusions, han estat despietadament esclafades. Un dia rere l'altre. Enmig de la foscor pensàvem que no, que no vindria res millor. Oblidàvem que la naturalesa fa el seu curs inexorable. Res no és per sempre. Ni tan sols el glaç resisteix l'impuls irrefrenable de les estacions. Havia de sortir el primer raig de sol. Ja és aquí. Ha arribat el desgel i, amb ell, la primavera.

Avui m'he aixecat amb un somriure d'autèntica alegria. La campanya electoral és al carrer, al costat de les protestes, enlloc més. Han estat els aires nord-africans, la indignació d'un vell combatent, una dolorosa espina que portem clavada massa endins. Tant se val. He consultat diaris i portals informatius diversos. Les enquestes adreçades als lectors donen ampli suport al col·lectiu de manifestants, que s'han atrinxerat pacíficament en diferents places, arreu del país. Persones de totes les edats, colors i procedències, unides per demanar un futur més digne. Es mantenen al marge de partits i sindicats. Preparen performances, organitzen assamblees, inventen eslògans creatius. Criden. No som mercaderia, en mans de polítics i banquers. D'acord. Fora el bipartidisme. D'acord. No hi ha pa per a tant de xoriço. D'acord, d'acord i d'acord. Tremoleu dinosaures, diuen. La cosa va de debò. Pensareu que això és romanticisme de pa sucat amb oli, segur. Que ho teniu tot sota control. Esteu equivocats. És una energia realment poderosa. I és imparable.