Una plaça pública global









Alguns esdeveniments mediàtics recents, mostren de quina manera l'exhibició del cos inert i desfigurat d'un criminal, llargament perseguit per les forces de l'ordre, és una morbositat humana que cal saciar. Aquest cruel aparador no és pas una exclusiva dels països mancats de drets humans fonamentals. L'execució de Saddam Hussein, el cadàver de Mono Jojoy -cap militar de les FARC colombianes-, o el muntatge fotogràfic del presumptament difunt Bin Laden, són ben presents en l'imaginari col·lectiu i probablement ens acompanyaran al llarg de tota la vida. Representacions de violència que s'escampen com la pólvora, pels cinc continents, gràcies a Google i la complicitat de la premsa. Malgrat l'evolució de la indústria i la tecnologia, aquesta exhaltació de la venjança, no deixa d'evocar els sentiments més primaris, els quals irrompen a la nostra quotidianitat, des d'algun indret ancestral de la psique. ¿El món és realment un lloc millor, tal i com proclama Obama? Internet ha esdenvingut una plaça pública global, en la qual s'executen els malvats, com en una pel·lícula de bons i dolents. Es repeteixen els films comercials, amb una trama ben simple i fàcil de digerir. Entre partits de futbol, bodes reials i assassinats de líders terroristes, es fa francament difícil discernir, on es troba la mentida i on s'oculta la veritat. Per descomptat, malgrat que primaris, no som estúpids ni tenim edat per creure en arguments descaradament maniqueus. També a la xarxa, com a bona àgora, hi podem cercar versions complexes... i compartir l'aclaparador desconcert.


Comentaris

Traducció del blog