França: entre el burca i el botox



La prohibició del burca convida a reflexionar sobre altres formes d'atemptar contra el cos de les dones

L'ús del burca forma part d’una estratègia cruel de dominació, perversa i vexatòria, que fomenta l'esclavatge i l'anorreament silenciós d'una part de la població. Als meus ulls, és una expressió repugnant de misogínia. Si s'addueixen motius espirituals per a defensar aquesta peça opressora, per quin motiu no es tapen també els homes, de dalt a baix? Ho apunto perquè, malgrat que pugui resultar contradictori, la seva prohibició ha estat titllada de populista. Després de l'entrada en vigor de la polèmica llei a França, és necessari valorar si no serà pitjor el remei que la malaltia. Principalment, per l’auge espectacular de l’ultradreta a Europa, que desperta una profunda inquietud. Convé recordar l'escassa veu que han tingut les directament afectades, a l'hora de planificar la mesura, la qual cosa les situa entre les exigències del patriarcat islàmic i l'autoritarisme del Govern. Un cop més, entre l'espasa i la paret. Obligades, per ambdues bandes i salvant honroses excepcions, a un rol de submissió. Tal i com han assenyalat alguns experts, el burca podria esdevenir un símbol de resistència davant de la imposició i provocar una mena d'efecte bumerang. Milers de franceses musulmanes es podrien veure abocades a un empresonament a dins la llar, a fi i efecte d'evitar les multes, el rebuig popular o les repressions masclistes. Què pesarà més, el seu suposat benestar o les baixes passions de l'electorat?

Per altra banda, és gairebé obligat assenyalar que el cos de la dona és una diana recurrent. La violència de gènere no és exclusiva d'un cercle reduït de ciutadans. La tendència a col·locar en l'altre tots els mals haguts i per haver, és un perill seriós per a la convivència pacífica. Pensem en l'expansió de la cirurgia estètica i les seves conseqüències adverses, les quals, com en el cas del botox, que tant agrada a Carla Bruni, poden arribar a ser d'extrema gravetat. Això per no esmentar els tractaments hormonals, associats al càncer de mama, els psicofàrmacs o els factors mediambientals, tan perniciosos. En aquests casos, no s'han pas plantejat mesures punitives, ans al contrari, s'han fet mans i mànigues per ocultar els efectes secundaris i protegir negocis de xifres astronòmiques. Sempre en detriment de la nostra llibertat i la qualitat de vida. Només la vertadera solidaritat podrà acabar amb una xacra global, que ens relega a un segon pla. Potser peco d'optimisme però sé que aquest dia arribarà. I no ens tindran mai més, ni malaltes ni silencioses.


Comentaris

Traducció del blog