Un passeig per la plaça dels somnis


Només entrar, tota una declaració d'intencions




Es formen petits grups on es debaten temes controvertits



En els punts d'informació es recullen signatures i suggeriments



Una activista dóna explicacions a un periodista



Islàndia, Egipte i Palestina han inspirat els noms dels diferents espais



Es pot col·laborar portant l'avituallament necessari



Un bon indret per escoltar protestes i recollir idees per a un futur millor



Un grup de joves reunits en assemblea desperta la curiositat dels passavolants


En alguns plafons i carpes es plantegen els diferents motius d'indignació


No te'n vagis sense deixar el teu gra de sorra!

Seria massa feixuc desmentir, una per una, totes les fal·làcies que s’han escampat a través de determinats mitjans, sobre el col·lectiu de persones indignades, aplegades en actitud constructiva, en places d’arreu de l’Estat. Penso que la millor manera de contrastar-les és anar-hi in person, per comprovar que es tracta d’un espai obert i acollidor, en el qual són benvigudes totes les opinions, encaminades a avançar en aquesta democràcia precària, que hem heretat sense desitjar-la. El flux de visitants és variable, en funció del moment del dia però s'hi percep, en qualsevol cas, la voluntat de canvi i transformació social. Personalment, puc dir que em va recar molt haver-ne de marxar, ahir a la tarda, per retornar a les meves obligacions empordaneses. M’hauria quedat de bon grat a la casserolada. En arribar a casa, vaig adonar-me, sense massa sorpresa, que aquella diada feliç a Barcelona, una alenada d’aire fresc que feia anys que no experimentava, contrastava amb la visió gairebé demoníaca que oferien dels manifestants determinades cadenes de televisió, ancorades al passat més vergonyós. Les mateixes veus que consideraven que la protesta era il·legal i calia prohibir-la. Hores més tard, s’anunciaria que la Junta Electoral vetava l'acampada pacífica a la Puerta del Sol durant la jornada de reflexió –vint-i-quatre hores que semblen més sagrades que el braç incorrupte de Santa Teresa-. Em fan llàstima tots aquests personatges tristos, que s’han oblidat de somiar. Encara no s’han adonat de res, alienats com estan, en la seva realitat paral·lela. Quant més rància sigui l'oposició, amb més fúria atiaran el foc de la insatisfacció. Em temo que cada hora que passa, creix el nombre d'indignats. Ara, més que mai, el màxim suport és necessari. Abans de marxar d'aquest singular indret, un breu concert de comiat:

video

Nota: les fotografies i el vídeo que il·lustren el post són de l’autora del blog. Si desitgeu més informació sobre l’acampada a Barcelona, contacteu: acampadabcn.wordpress.com, acampadabcn@yahoo.es, #acampadabcn


Comentaris

Traducció del blog