El control de l'estrès allarga la vida



Interessants reflexions de la Nobel de Medicina 2009, Elizabeth Blackburn. Teòricament, sorgeixen d'una entrevista en exclusiva per a La Vanguardia però després en llegeixo una altra a El Periódico, que remarca aspectes diferents, tot i que complementaris. Potser és que no acabo d'entendre el concepte exclusiva. Algunes receptes per a la longevitat saludable: control de l'estrès, dieta i exercici moderat i regular. Vells coneguts. Em ve al cap Okinawa, aquella famosa illa japonesa, on hi viuen persones centenàries més fresques que un gínjol. Allà s'hi compleixen moltes de les condicions adients per a una vellesa satisfactòria. Podríem fer infinites associacions sobre el tema. Apassionant, per altra banda. Centrem-nos en el primer aspecte. Estrès, ansietat, angoixa, diguem-ne com vulgueu. Soferts de manera crònica erosionen els telòmers, protectors dels cromosomes, directament vinculats a l'assoliment d'una longevitat amb èxit. Si poguéssim signar un pacte amb el diable, probablement, molts escolliríem eradicar el malestar de la nostra vida. Malauradament, això és inviable. La pobresa, la violència i tantes circumstàncies hostils augmenten exponencialment els riscos. En condicions mitjanament normals -si és que la normalitat existeix- aspirem de manera més realista a ampliar el nostre ventall de recursos per afrontar-lo. M'ho imagino així, com un ventall. Quan ets novella, el ventall està tancat. Tens poques alternatives o potser les has oblidat, perdudes en aquella infància focalitzada en el present. A mesura que aprens de l'experiència, el ventall es va obrint i apareixen noves fórmules i recursos. Si saps veure'ls i aprofitar-los, reeixiràs. Malgrat que al consultori procuro oferir eines als pacients, la majoria també genera estratègies genuïnes, realment interessants i dignes de ser considerades. En prenc nota i haig de dir que algunes m'han funcionat de meravella. Generalment, en la sanitat pública també acostuma a ser reduït, el ventall. Psicofàrmacs i poca cosa més. Les teràpies alternatives van quedar fora de joc. Aquí és on tenim l'assignatura pendent. Per part del Govern però també de cadascun de nosaltres, de manera activa i responsable. Blackburn suggereix que és conscient de la gran quantitat de feina que cal tirar endavant però es centra en la seva tasca d'investigació. El petit gra de sorra que aporta felicitat, tant personal com col·lectiva. M'agrada pensar que els blogs també són una petita contribució, individual i comunitària. Ho seguirem intentant.



Comentaris

Clidice ha dit…
Tu ho dis, cal seguir intentant-ho :)

Traducció del blog