Miss España



La guanyadora d'enguany ha estat Miss Teruel



No sé què més ha de passar perquè deixin de celebrar-se els nefastos concursos de bellesa. Ja he comentat en altres ocasions que sóc de l'opinió que caldria protegir la població -especialment els sectors més vulnerables- de determinats missatges perjudicials per a la salut. Tant si es tracta de la passarel·la de Milà, com dels models impossibles que apareixen incansablement a la petita pantalla. Atès que hi ha evidència científica més que suficient, es fa difícil entendre que no es prenguin mesures al respecte. On és la ministra Aído quan la necessitem? Qualsevol diria que la crisi econòmica no ens ha mostrat cruelment com la voracitat per fer diners, sense cap altre valor rector, condueix inexorablement cap al desastre. El certamen de Miss España està envoltat de polèmica, un any rere l'altre. Vull creure que l'expectació decreix perquè la gent ha despertat l'esperit crític però em temo que el festival està tan demodé que ja no interessa ni als tertulians de premsa rosa. Amb tot, no desapareixen les envejes televisades, les sospites de suborns al jurat, el maltractament psicològic a les aspirants, les operacions forçades de cirurgia estètica, les sessions draconianes de preparació o l'exhibició ridícula dels cossos, com si fossin trossos de carn al mercat. Que consti que no tinc absolutament res en contra de les noies que s'hi presenten, moltes vegades víctimes de la seva pròpia ingenuïtat. Com que el virus de la bellesa impossible també es filtra insidiosa i lentament en el món masculí, ha aparegut la versió Mister España, tan decadent i vexatòria com la primera. La cara fosca de la suposada alliberació ens ha conduït a cometre els mateixos errors dels quals ens hem lamentat durant dècades. En altres cultures masclistes, les feministes es queixen de la presència massiva en els mitjans del prototip de mare abnegada o esposa devota. Nosaltres hem de batallar per a combatre la sexualització, manipulació i estilització malaltissa dels cossos. No és cap novetat, de fet. Al llarg de la història, les dones hem estat modelades en funció dels interessos masculins, que han dissenyat els seus propis ideals de bellesa femenina, representats en diversos formats artístics. La voluntat de complaure i agradar, ha desdibuixat la fina línia que separa la sana autoestima de la tendència a l'autoagressió. Avui, la tirania del mercat continua l'estudiada i perversa missió. Serem capaços i capaces de donar-li la volta?




Comentaris

Clidice ha dit…
No ho crec pas, la majoria de nosaltres està abduïda pel sistema i repetim patrons masclistes sense adonar-nos-en. Només cal fer un tomb pels instituts com per sentir-se d'allò més descoratjada :(
Caldria pensar en respostes polítiques, si s'han pres mesures contra la brioixeria industrial als instituts també caldria regular la presència massiva de cossos irreals a la televisió...
Miquel Saumell ha dit…
Avui coincidim una mica de tema. Estic molt d'acord amb el teu plantejament.
Miquel he llegit el teu post, no cal dir que comparteixo plenament el teu parer i que la foto m'ha semblat totalment il·lustrativa!

Traducció del blog