Descens als inferns (o això diuen)


La controvèrsia sobre la veracitat del documental I'm still here ha animat la Mostra de Venècia



Opinió pública, premsa i crítica encara estan dividides. No queda clar si l'escatològic retrat de la vida rapera de Joaquin Phoenix, perpetrat pel seu cunyat, Casey Affleck, ha estat un muntatge o una visió fidedigne del descens als inferns de l'actor. Entre la crua realitat i la pura farsa existeix un terme mig, pensen altres. L'interès que ha despertat la cinta, al marge de la qualitat artística, m'ha fet recordar la seva lloada interpretació del cantant de country Johnny Cash. Un músic turmentat més, que transita pels baixos fons fins que aconsegueix reeixir, gràcies a l'ajuda de les persones que l'estimen, entre elles, la seva companya sentimental i musical, June Carter. És igualment inevitable establir un paral·lelisme amb el paper que té l'esmentat tema en la mitologia d'arreu del món. El violent rapte de la bella Perséfone per part d'Hades cap a l'inframón i el posterior retrobament amb Deméter, és el primer exemple que em ve al pensament. No queda cap dubte que es tracta d'un relat universal, amb una energia magnètica que sempre ens captivarà, d'una manera o altra. Això no obstant, des del punt de vista psicològic, val la pena apuntar la diferència entre un procés natural de baixada als inferns, que respon a una lògica vital inajornable i aquella col·lecció de despropòsits en la qual s'apunten tantes estrelles i estrelletes, que no deixa de ser una tirallonga de temeritats i estupideses, perfectament evitables. M'inclino a pensar que Phoenix se situa en el segon grup. Val a dir que encara hi ha persones que es deixen seduir per aquesta idea mítica i s'enganxen a tota mena d'hàbits tòxics amb la creença equivocada que això pot alimentar algun pou de creativitat o suposar un estímul per a l'aprofundiment de l'ànima. L'única cosa que en treuen, finalment, és el deteriorament de la salut i un munt de problemes abans no assoleixen la desintoxicació. Tal vegada m'hauré equivocat i Phoenix extreurà algun aprenentatge constructiu del seu particular descensus ad inferos. En qualsevol cas, és innegable que tant ell com el cunyat han sabut despertar la curiositat del públic. L'èxit comercial sembla garantit. Si el rèdit no és espiritual, que sigui econòmic, si més no.


Comentaris

Clidice ha dit…
Potser només era això. Al cap i a la fi fer el que han fet, un tòpic com una casa, no té cap més sentit que fer un munt de calers. No tenen res més interessant a aquestes alçades?
Potser tot es pot resumir al mateix títol del documental 'I'm still here'. És a dir, mireu-me, encara sóc aquí. Parleu de mi, encara que sigui malament. La necessitat d'atenció és vital...

Traducció del blog