Fatiga Crònica, un missatge preventiu


Les persones afectades de Fatiga Crònica lamenten la manca de reconeixement legal


De fet, ens referim a un grup de malalties que podríem considerar cosines germanes: Fatiga Crònica i Fibromiàlgia, juntament amb la Sensibilitat Química Múltiple. Parlo amb persones afectades que encara relaten un angoixant periple mèdic, abans no reben el diagnòstic adequat, malgrat que posar nom al sofriment sigui imprescindible per a començar una teràpia adequada. Generalment, no hi ha un tractament únic sinó que és necessari combinar-ne diferents tipus, els quals no sempre són accessibles ni tampoc econòmics. Les eternes discussions al voltant de l'etiologia i la relativa manca de 'proves objectives' que permetin constatar de manera fefaent la seva existència, dificulten el procés de reconeixement legal i, per tant, la possibilitat de rebre les ajudes necessàries. Els prejudicis socials tampoc hi ajuden. El vox populi -tan desinformat, a vegades- les associa sovint amb afeccions purament psiquiàtriques o amb excuses de pa sucat amb oli per no assumir les obligacions domèstiques o laborals. No, la fatiga crònica no és indolència ni tampoc ganduleria! Per altra banda, penso que quan es coneixen casos de falsos diagnòstics, hi ha la tendència a generalitzar a tot el col·lectiu. En aquest punt, precisament, és on penso que tenim l'oportunitat de fer una reflexió interessant. Hi ha una necessitat urgent d'atendre col·lectivament el missatge implícit. Perquè les malalties parlen per tothom, no només per les persones directament afectades. La tendència a la sobrecàrrega -en especial entre les dones- o la desmesurada presència ambiental de tòxics, són només un parell d'advertències a tenir en compte. Malgrat que aquestes dolències eclosionin en persones amb un llindar de dolor particularment baix, les seves possibles causes interpel·len tota la societat. En comptes de posar tantes traves, hauríem d'agrair-los la lluita tenaç i la important tasca de prevenció que realitzen. Acceptar el sofriment, reduir la marxa, aprendre a posar límits o vetllar per un entorn més net i ecològic són una font de salut. Escoltem. Tinguem-ho present.


Comentaris

Traducció del blog