Una dècada horrible?
Hi ha tradicions que mai no es perden. El resum dels darrers 365 dies, enguany va acompanyat del repàs a l'última dècada. Deu anys en imatges.
El Prestige perdent-se dins del mar; persones precipitant-se al buit, des d'alguna finestra remota, a les Twin Towers; el somrient trio de les Açores, Saddam Hussein amb la corda al coll, trens esventrats en una estació madrilenya, ones gegants envaint la costa tailandesa, glaceres que es desfan, xemeneies que escupen fums molt densos; Hugo Chavez amb la boca oberta i el dit enlaire, davant d'un micròfon; una sabata voladora, dirigida a George Bush; cadàvers infantils a Gaza; dones iranianes revoltades, vestides de verd; Fèlix Millet sota un paraigües fosc, Berlusconi amb la cara bruta de sang... Centenars d'imatges, tràgiques, la majoria d'elles. Impactants. Les bones vibracions es reserven per als èxits esportius (Phelps i les seves medalles, Guardiola volant pels aires...), algun descobriment científic i poca cosa més.
Com s'aguanta la humanitat entre tanta destrucció? És justa aquesta síntesi?
On són les imatges del sentit?
Comentaris
El meu problema es que crec que tot es pot canviar i em dona tanta ràbia veure les coses que passen al món que no pic evitar alterar-me! Així que per mi, especialment, demano una mica més de calma i aprendre a veure les coses des d'altres perspectives!
Una abraçada! Bones Festes!
Molt Bon Any Clara!
És trist però és així. Anem passant decades, anys i sempre hi ha fets negatius per recordar.
Bona entrada d'any atothom.
Andreu
Salut
Jo també li demano al 2010 una mica de pietat. :-)
Per cert, arribo tard però que tingueu un bon any a nivell personal.