Una dècada horrible?


Hi ha tradicions que mai no es perden. El resum dels darrers 365 dies, enguany va acompanyat del repàs a l'última dècada. Deu anys en imatges.

El Prestige perdent-se dins del mar; persones precipitant-se al buit, des d'alguna finestra remota, a les Twin Towers; el somrient trio de les Açores, Saddam Hussein amb la corda al coll, trens esventrats en una estació madrilenya, ones gegants envaint la costa tailandesa, glaceres que es desfan, xemeneies que escupen fums molt densos; Hugo Chavez amb la boca oberta i el dit enlaire, davant d'un micròfon; una sabata voladora, dirigida a George Bush; cadàvers infantils a Gaza; dones iranianes revoltades, vestides de verd; Fèlix Millet sota un paraigües fosc, Berlusconi amb la cara bruta de sang... Centenars d'imatges, tràgiques, la majoria d'elles. Impactants. Les bones vibracions es reserven per als èxits esportius (Phelps i les seves medalles, Guardiola volant pels aires...), algun descobriment científic i poca cosa més.

Com s'aguanta la humanitat entre tanta destrucció? És justa aquesta síntesi?

On són les imatges del sentit?

Comentaris

DABITIKO ha dit…
Hola Clara, Feia temps que no passava pel teu blog.. estic inmers en els meus estudis i no tinc temps per res més! Tansols desitjar-te una bona entrada d'any i bones festes... i a més demano per mi i per tots vosaltres, serenitat per acceptar aquelles coses que passen i per les quals no podem fer res i força i empenta per possar el nostre granet de sorra per canviar les coses que es poden canviar!
El meu problema es que crec que tot es pot canviar i em dona tanta ràbia veure les coses que passen al món que no pic evitar alterar-me! Així que per mi, especialment, demano una mica més de calma i aprendre a veure les coses des d'altres perspectives!

Una abraçada! Bones Festes!
Marià ha dit…
Comencem l'any amb optimisme, eh!
David, Marià, bona entrada d'any per tots dos. Al 2010 li demanaria menys catastrofisme i més eines per tirar endavant!
Marta ha dit…
Tens molta raó, però les bones imatges no tenen audiència desgraciadament. Per sort, les bones imatges les podem trobar en el nostre entorn proper.
Molt Bon Any Clara!
Albert Olivé ha dit…
Hola Clara, molt bon any!

És trist però és així. Anem passant decades, anys i sempre hi ha fets negatius per recordar.
Unknown ha dit…
Hola soc nou i de casualitat, crec que el canvi si que esposible pero perque sigui real i efectiu te que un cenvi personal; es ha dir si cada persona anem canvian, cuan siguem molts, el canvi podrá ser global, pero es clar aixo es el dificil.Pero no podem esperar que el sistema cavii sol o que neixi un lider miraculos, som nosaltres que ho hem de fer i ho podem fer.
Bona entrada d'any atothom.
Unknown ha dit…
la meva adreça principal es uandreu@yahoo.com
Andreu
Salut
Fina ha dit…
Malauradament viure en societat és més complicat del que molts voldriem.I quan la bola de neu es fa gran pot fer molt de mal.

Jo també li demano al 2010 una mica de pietat. :-)

Per cert, arribo tard però que tingueu un bon any a nivell personal.

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia