Ves al contingut principal

Si plores perquè has perdut el Sol...

Cercar en aquest blog

Grooming

de desembre 03, 2009

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Google+
Correu electrònic

Un altre verb en anglès.

Per definir l'assetjament sexual a menors, a través d'internet.

infància internet sexe violència

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Google+
Correu electrònic

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Traducció del blog

Entrades populars

Autoculpabilització

Pintura a l'oli de Francine Van Hove

No sé si heu escoltat com algunes dones que han patit abusos terribles en una relació de parella narren les causes de la seva lacerant experiència. Per part meva, un dels recursos argumentals que trobo esgarrifosos -i que pensava que ja estaven superats- és l’apel·lació a una anomalia interna. Se suposa que si van ésser vexades és perquè “tenen” una addicció sentimental, pateixen baixa autoestima o no sé quina síndrome de moda, en virtut de la qual, com si es tractés d’una mena de possessió diabòlica, es veuen abocades a iniciar relacions conflictives. Això quan no creuen que podrien haver aturat a temps les agressions o van fer quelcom per provocar-les. Si seguim aquesta lògica simplista, només cal que a la teràpia es corregeixin aquests “defectes” i aleshores ja estaran preparades per establir vincles “saludables”. Uns quants exercicis de fitness emocional i llestos.

A banda de la negació del marc social de desigualtat, cal observar que en cap…

Fal·làcies sobre la "depressió postpart"

En els mitjans de comunicació, és freqüent que es presenti l'anomenada "depressió postpart" com un problema mèdic que afecta la mare, la qual necessita urgentment un diagnòstic i el corresponent tractament. Aquesta setmana, al telenotícies de TV3, s'ha emès un reportatge que omet novament el context de la criança i també el rigorós debat crític que existeix, tant en l'àmbit acadèmic com de l'activisme. La perspectiva esbiaixada dels mass media proclama als quatre vents que cal abolir l'estigma de les "malalties mentals" però, en canvi, no fa altra cosa que perpetuar-lo. És intencionat aquest enfocament?

Després de veure el reportatge de TV3 sobre la “depressió postpart” vaig pensar que, finalment, hem arribat en un punt on s’ha aconseguit de medicalitzar totes les etapes de la vida. D’ençà que ets un fetus o un lactant fins que acabes els teus dies en una residència, el periple per aquest món és susceptible d’ésser etiquetat i convenientment medi…

Soroll als carrers, silenci als mitjans

A dalt, un dels centenars de taxistes que feien sentir la seva veu, el passat 15 d’octubre, circulava davant de la Borsa de Barcelona. A baix, una part de l’extensa cadena humana formada per protestar contra els tractats de lliure comerç, situada davant de la seu de Bankia de Plaça Catalunya. Fotos: Clara Esquena.

La complicitat dels mitjans amb els responsables dels abusos polítics i financers no és cap secret però hi ha ocasions en què aquesta repulsiva connivència es fa evident amb una particular intensitat. El passat dissabte, qualsevol vianant que donés un tomb pel centre de Barcelona -o qualsevol altra ciutat que acollís la mateixa manifestació- s’hauria adonat de l’extraordinari malestar que allí s’hi expressava. El passavolant hauria sortit immediatament de la seva letargia consumista per a submergir-se en un absorbent corrent contestatari. Què passa, aquí? -s’hauria preguntat-. Una munió taxis circulava per les principals artèries, mentre feia sonar les botzines i exhibia carte…

Amb la tecnologia de Blogger