Celebració cervesera


Us recomano l'article, Que la cerveza no se nos suba a la cabeza, de Sergi Pàmies, publicat avui a La Vanguardia. L'escriptor fa una interessant reflexió al voltant de l'alcoholitzada celebració del triplet blaugrana. És cert que alguns aficionats i Mossos han donat un pèssim exemple, però tampoc cal oblidar el penós espectacle que, al meu entendre, van oferir els herois nacionals.
Les crítiques són necessàries i benvingudes en moments d'eufòria cega. Si vénen de part d'un culer reconegut, encara millor.

Comentaris

Clidice ha dit…
Ho sento, trobo l'article del senyor Pàmies del tot demagògic. Donar exemple en Messi si? i els altres? Dóna exemple l'exèrcit? No haurien de deposar les armes, per exemple? Si comencem així no acabarem mai :(
Miquel Saumell ha dit…
No he llegit en Pàmies però tampoc me va agradar gaire aquell espectacle, amb algun jugador que era evident que havia begut més del compte. Lleig. I molt mal exemple pels nens i joves que s’ho miraven i participaven en la festa. Els organitzadors (el Barça) haurien d’haver carregat el bus només amb aigua mineral, o de l’aixeta. I les begudes alcohòliques reservar-les per a una altra ocasió més privada. En fi, la perfecció no existeix.
Clidice, penso que no s'han de barrejar temes. Crec que en Pàmies parla amb molt d'encert del mal exemple que dónen els futbolistes amb el seu estat d'embriaguesa. Això no treu el mal exemple que es dóna en d'altres àmbits.

Miquel, el que comenta Pàmies a l'article és que el patrocini d'una marca de cervesa pot haver influït en l'estat d'embriaguesa dels futbolistes. ¿Qui va posar l'alcohol en mals dels jugadors? Segurament el propi club. "Poderoso caballero..."
Clidice ha dit…
Clara,
sincerament, crec que ho treu de context i ratlla el puritanisme. De totes les coses negatives que es poden imputar a la celebració de les consecucions del Barça aquesta és la més anecdòtica i poc interessant. Sóc culé i vaig ser molt feliç amb la victòria del Barça, ara bé, la rua la vaig trobar una total bajanada que va provocar la resta. Amb una celebració al Camp Nou n'hi havia prou i de sobres. És això el que s'haurien de plantejar tan el Barça com l'ajuntament de Barcelona. Si al Messi la cervesa li va fer més efecte que a un altre això em sembla del tot irrellevant, jo m'he emborratxat amb una sola cervesa. I tothom sap perfectament l'esforç que fan aquests xicots i el molt vigilats que estan. Que es relaxi al final no és precisament res criticable i menys veient presidents de governs en situacions abastament més lamentables, per exemple.
¿Beure alcohol és l'única manera de relaxar-se que existeix? Recordem que alcohol i violència van de la maneta i que l'exemple dels cracs futbolístics té àmplia incidència sobre la societat. Nens i adolescents inclosos.
Em penso que és una mica ingenu pensar que els futbolistes "estan molt vigilats". ¡Si els veiéssim pel forat del pany quan surten de nit per BCN...! Si volen agafar la trompa del segle em sembla fantàstic, però que ho facin lluny de les càmeres de televisió i dels ulls dels aficionats...

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia