Passar pàgina



Suposo que estareu d'acord amb mi en el fet que no val la pena barallar-se per gairebé res en aquesta vida. Òbviament, el futbol no està fet per això...

Al marge del dantesc espectacle de les bengales, l'esdeveniment més trist del derbi el vaig viure en sortir de l'Estadi, quan vaig presenciar una violenta discussió entre pericos i culers. Es barallaven a causa dels brètols que havien provocat el pànic. Els pericos recriminaven l'actuació dels bàndals i d'alguns jugadors blaugranes. Els culers es defensaven dient que no se sentien representats per a res, ni pels uns ni pels altres. M'imagino que van allargar la disputa fent referència al resultat del partit i a la pèssima actuació de Medina Cantalejo. Vaig trobar lamentable que la violència de quatre agitadors (que podrien haver causat una desgràcia) arribés a enterbolir d'aquesta manera la sana rivalitat que hi hauria d'haver entre nosaltres.

Discrepàncies a part, crec que podem arribar a uns quants punts d'acord. En primer lloc, la intolerància total vers les manifestacions de violència i qualsevol incitació a la mateixa. En segon lloc, al marge del resultat final, hem de convenir que els errors arbitrals perjudiquen seriosament el món del futbol. Finalment, cal arribar al fons de la qüestió, determinar les múltiples causes dels penosos incidents i fer tot el que calgui perquè no es repeteixin.

Lamentablement, després del partit, ni el senyor Pedro Tomás va reconèixer la coresponsabilitat de l'Espanyol en l'entrada de bengades a l'Estadi, ni el senyor Laporta va condemnar la connivència d'alguns cracs amb l'actuació dels Boixos Nois. En comptes d'això, el president es va limitar a una de les seves sentències antològiques: Als jugadors que ni me'ls toquin!
Ara podria carregar contra la passivitat dels mossos, el cinisme de Guardiola o el fonamentalisme i la tendència a l'agitació de certs periodistes esportius. Però no val la pena. Crec que això no ens ajuda a passar pàgina. Vull quedar-me amb els aspectes positius. Un bon nivell futbolístic, per part de tots dos equips. L'impecable actitud de Luis García i alguns dels seus companys, sempre pacífics i conciliadors. I també la del capità Carles Puyol que es va desmarcar completament de l'actuació de Piqué, Henry, Eto'o i companyia. Potser li van venir al cap els tràgics dies en què va viure la mort del seu pare i els seus rivals de l'Espanyol van sortir al camp amb una camiseta que resava: "Ànims Puyi"

Després del fatídic dissabte de l'Espanyol-Barça tots plegats hauríem de fer memòria i recordar que abans que aficionats, jugadors, presidents o periodistes, per damunt de tot, som persones humanes amb uns valors ètics i cívics. Que els radicals no ens facin perdre l'oremus.

Comentaris

Albert Olivé ha dit…
És lo més trist de tot això. El fet que per culpa d'aquesta mala gent que va tirar les bengales, els ànims s'encrispin tant com perquè la furia de la gent sigui englobada a tot el que porti uns colors.

Això que va passar, crec que és culpa de tots plegats, Mossos amb la seva permisivitat, Espanyol, potser per no haver sigut mé estricte en les inspeccions a la gent a l'entrada al camp i Barça que tot i que asseguren que han erradicat els boixos, jo estic segur de que no és així, un d'ells era soci del Barça. Però poca cosa podran fer si no comencen a canviar lleis i es comença a anar més a la saca de tota aquesta gent.
Si, tot és molt complicat i a l'hora de la veritat ningú agafa el toro per les banyes per acabar amb el greu problema de la violència. Hauríem d'estar units i en comptes d'això ens tirem els plats pel cap (més violència)Espero que el proper partit guanyem i ens oblidem una mica de tot plegat...
Anònim ha dit…
Es una vergonya el que va passar pero ara es la questió de com es tracta el cas. Crec que la premsa dona massa molt atenció al fet que deuría fer. O potser que no massa pero no de una manera adequada que insta la gent a buscar el culpable pero la gente no pot quedar-se objectiva y aixo provoca mes opinions forts y perjudica el cas. Aixó de buscar el culpable deu de ser el treball de la policía y no de la gent.


Per cert, Clara, podrías escriure alguna vegada sobre la procrastinació? Em interessa molt el tema, l'he esmentat en mi blog.
Hola! moltes gràcies per l'enllaç del concurs de blocs (m'hi vaig inscriure fa uns dies)
Miraré aquest terme de què parles... de tota manera, anem tan enfeinats i estressats en aquesta societat que postposar les coses s'ha convertit més en una virtut que no un vici. Jo capgiraria el refrany: NO DEIXIS PER AVUI EL QUE PUGUIS FER DEMÀ!
Anònim ha dit…
:) Un punt de vista diferent! :) Potser, potser pero sé que en mi cas no es així, per tant em preocupa. Pero només es una sugerencia, ho tinc clar que aixó es un blog y no una consulta! :)

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia