Claus per a esdevenir una persona sense escrúpols


Imatge extreta de 123rf


Una psicòloga es pot trobar amb demandes tan sorprenents com ara la petició per part de clients de claus per a sobreviure o prosperar en el món laboral. En això no hi hauria res de particularment sorprenent si no fos per la mena d'orientacions esperades, en segons quins casos, que no van encaminades en absolut al foment de l'excel·lència ni tampoc a la creació d'un bon ambient a la feina sinó a l'assoliment d'habilitats que els permetin de grimpar a dins de l'empresa, encara que l'ascens comporti greus perjudicis per als companys o per a les persones a les quals atenen en l'exercici de la seva professió.

Com que trepitjar caps «encara» els provoca malestar, als consultants els agradaria aprendre a deixar de banda els enutjosos remordiments amb la finalitat que aquests no interferissin en els seus ambiciosos propòsits. És a dir: perceben el fet de posar-se en la pell de l'altre com a quelcom poc adaptatiu, que causa més inconvenients que no pas avantatges en l'anhelat trajecte cap al cim. Evidentment, aquesta inquietant petició no sempre la formulen en uns termes tan diàfans però una psicòloga amb els coneixements necessaris hauria de saber identificar-la i reorientar-la, encara que la decisió provoqui alguna deserció terapèutica gens agradable d'entomar i en conseqüència una pèrdua econòmica. 

Algunes persones profundament desmoralitzades no s'haurien decantat, a priori, per  les males arts però la constatació reiterada que la manca d'escrúpols és un «valor a l'alça» en el seu entorn afavoreix que paulatinament s'apropin a la creença que si no adopten les mateixes tàctiques brutes poden acabar condemnades a l'ostracisme o fins i tot ser acomiadades. És perfectament possible que la seva anàlisi sigui d'allò més acurada. Aleshores, la psicòloga no els ha de «corregir» les percepcions «esbiaixades» ni  tampoc prometre'ls cap camí de roses perquè com més va més actituds morals són, efectivament, reprovades o ignorades ens segons quines ocupacions. El seu relat no forma part de cap deliri depressiu. El fet de negar-se a manipular els altres els pot passar una factura ben real, mentre que els col·legues més desaprensius gaudeixen de tota mena de privilegis. Allò que proposa la psicòloga, en aquestes circumstàncies, és una alternativa austera, de vegades amarga i solitària, que no resulta gens atractiva per a qui l'escolta. És més seductor un narcisisme buit del qual ens sobren els referents que no pas la díficil determinació de no vulnerar uns quants principis. No tothom està disposat a lluitar contra els elements per a no esclafar els drets aliens. Els professionals de la psicologia no hauríem d'esdevenir-ne còmplices i pujar al mateix tren sense rumb, conduït per un maquinista enfollit i sense ànima.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Que no s'apagui aquesta llum

Espàrtac, avui

Negació desadaptativa