Passa al contingut principal

"Productes miracle" per a la memòria, un altre frau



Un jove porta un modern aparell d'estimulació cerebral, suposadament dissenyat per a millorar la memòria. Imatge extreta de Pinterest.



N'hem parlat diverses vegades, en aquest blog. No és necessari fer cap immersió intensiva per Internet per tal d'ensopegar amb fraus de tota mena sinó que als mitjans o al consultori del metge ens ofereixen constantment fórmules màgiques per tal que els infants deixin de moure's i de distreure's d'una maleïda vegada o aconseguim disminuir la nova "malaltia" que amenaça les nostres vides: el colesterol, tan sols prenent cada dia una beguda cosina germana del iogur. Juntament amb les locions que prometen frenar l'alopècia; les píndoles que ens ajudaran a augmentar el desig sexual o les dietes que acabaran definitivament amb l'obesitat, un dels "productes miracle" que més triomfa en el mercat és aquell que assegura que, sense fer massa esforços, serem capaços de millorar substancialment la nostra memòria. Actualment, la terminologia lligada a la plasticitat neuronal i l'estimulació elèctrica cerebral està de moda. Els aparells d'aspecte futurista són d'allò més seductors i ens retornen la falsa il·lusió que el progrés tecnològic serà capaç de salvar el destí d'un ésser humà a la deriva. Però una altra cosa, ben diferent, són els resultats que la investigació independent posa damunt la taula i tantes vegades desemmascara la publicitat enganyosa amb  la qual ens bombardegen des de tots els fronts possibles.

Recordem, per exemple, la recerca que va posar contra les cordes els magnats de la marca Danone, quan es va descobrir que alguns dels seus productes estrella, destinats a augmentar les defenses o activar la flora intestinal podrien estar, en realitat, vinculats a l'epidèmia d'obesitat que afectava els infants a França. Quelcom semblant ha succeït recentment amb els gadgets portables d'estimulació de l'empresa Foc.us, qüestionats arran d'un treball que ha demostrat que el corrent elèctric enviat al còrtex prefrontal a través d'un dels seus aparells, no tan sols no afavoreix la memòria de treball sinó que en realitat la perjudica, alhora que provoca indesitjables efectes secundaris -mal de cap i sensació de cremor als elèctrodes-.

Cal, doncs, anar molt en compte amb les novetats tecnològiques que s'ofereixen sense cap garantia real d'èxit. En general, penso que seria convenient que fóssim altament escèptics pel que fa a qualsevol fàrmac, vitamina, beguda energètica o complement dietètic que prometi per si mateix provocar grans metamorfosis en les nostres funcions cognitives. Si volem expressar-ho en termes neurocientífics, l'aparició de noves espines dendrítiques i la formació de xarxes neuronals que alberguen memòries, al meu entendre, només es pot comprendre si tenim en compte un conjunt de dinàmiques complexes. 

La formació acadèmica que hem rebut; les estratègies d'aprenentatge posades en dansa quan estudiem; l'estimulació rebuda de l'entorn social i cultural en el qual hem crescut; els reptes que la vida ens ha posat al davant i hem hagut de superar; el consum de psicofàrmacs i altres drogues; la pràctica d'exercici físic regular; l'ús i abús del mòbil i un llarg etcètera de factors, contribueixen plegats a què ens concentrem millor o siguem capaços de recordar una informació rellevant. Un bon dia, potser naixerà algun geni que crearà aquell elixir somiat, que frenarà un tipus de deteriorament inexorable. Mentrestant, sense l'esforç, la perseverança i algunes renúncies, trobo francament difícil que s'assoleixi cap benefici cognitiu. Tal com afirmava l'eminent Premi Nobel de Medicina Santiago Ramón y Cajal, pioner i visionari en l'estudi de la plasticitat neuronal: "Si hi ha quelcom en nosaltres realment diví, és la voluntat. Gràcies a ella afirmem la personalitat, temperem el caràcter, desafiem l'adversitat, reconstruïm el cervell i ens superem diàriament".



  


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Efecte Streisand?

Chip Somodevilla / Getty Images

L'onada repressiva impulsada per l'Estat espanyol amb la finalitat de contenir les demandes democràtiques i de justícia social fa anys que es pateix però ha adquirit una intensitat especial durant els darrers mesos. Els mitjans de comunicació se n'han fet un ampli ressò per bé que la profusió en l'ús de la neollengua orwelliana ha variat considerablement en funció dels periodistes -o allò que siguin-. Malgrat que els tenim força presents, paga la pena recordar els episodis més sonats de càstig 'exemplar' a la llibertat d'expressió. Darrerament, hem sabut que: el llibre 'Fariña' de Nacho Carretero sobre narcotràfic a Galícia ha estat censurat, així com l'exposició de Santiago Sierra sobre presos polítics a la fira madrilenya 'Arco'; l'entrenador del Manchester City, Pep Guardiola, ha estat amenaçat amb una sanció per lluir un llaç groc durant els partits i els rapers Valtònyc i Pablo Hasél, condemnats p…

Despertar-se a la nit, un apunt històric

Entre l'elevat nombre de persones que consulten als psicòlegs perquè tenen problemes per dormir, n'hi ha algunes que es queixen perquè es desvetllen i tenen dificultats per conciliar el son altra vegada. Aquesta és una circumstància que amoïna força la gent gran, particularment procliu als despertars prematurs. Val a dir, però, que cada cop més joves i adolescents experimenten l'esmentada interrupció a causa del mal ús de les noves tecnologies: per exemple, perquè han sentit el mòbil i volen respondre els missatges rebuts, la qual cosa acostuma a crispar els nervis dels adults que hi conviuen. També hi ha persones que es desvetllen des de fa anys però no hi donen més importància perquè això no els perjudica per a res en la rutina laboral. 
És necessari examinar cada cas amb atenció i paciència atès que nombrosos factors hi podrien estar relacionats: un dolor crònic, una pèrdua recent, un soroll ambiental, entre molts altres. A banda de la consideració d'aquestes particu…

Venim d'on venim

Imatge de la repressió policial de l'u d'octubre: Reuters
La terrorífica història dels membres d’ETA Joxean Lasa i Joxi Zabala, segrestats pels GAL a Baiona; salvatgement torturats al Palaude La Cumbre de Sant Sebastià; assassinats d’un tret al cap i posteriorment enterrats a Alacant potser és un dels episodis de brutalitat policial que més ha sacsejat l’opinió pública d’aquest país. El simple esment de la "calç viva" aixeca una polseguera difícil d'apaivagar, encara avui en dia, en el panorama polític espanyol. El verb "desinfectar", emprat recentment per José Borrell en un míting del PSC, en referència a la necessitat de tractar "la ferida", segons el seu criteri causada per l’independentisme català, també va contribuir a que es pronunciessin els mateixos mots, evocatius i polèmics, per part de nombrosos usuaris de les xarxes socials.
Corria l’any 1983 quan mataren els joves bascos però el crim no fou sentenciat fins el 2000 a l’Audiència Na…