El cas de la Julia no és cap anècdota


Meriel Jane Waissman / Getty Images


Quan les tres germanes de la família Leal -Julia, Irene i Ascensión- van acudir a un esdeveniment comercial de benestar i salut al seu poble, Motilla del Palancar, poc es devien pensar el rebombori que generaria la seva presència. Els polèmics fets van tenir lloc el passat catorze de febrer en un hotel d'aquest municipi de Conca, quan un responsable de l'acte les va convidar a marxar pel fet que la Julia, de quaranta-nou anys i amb Síndrome de Down, donava mala imatge i espantaria la gent. Aquesta és la versió que han sostingut de bon principi les afectades però no pas la que defensava  inicialment l'empresa Medisalud, organitzadora del sarau publicitari, el gerent de la qual les va titllar de problemàtiques.  Segons el relat empresarial, les germanes Leal volien com a obsequi un mòbil cadascuna i en ser-los denegat el caprici van començar a protestar de tal manera que se les va haver de fer fora de la sala. El debat estava servit: qui deia la veritat i qui mentia? Aquell episodi lamentable, ¿evidenciava una flagrant discriminació corporativa o potser es tractava d'un numeret histriònic,  sense cap mena de fonament? En els diaris digitals tothom hi deia la seva, en base a especulacions i experiències diverses. 

Uns dies més tard, la història donava un nou gir en saber-se que tant les germanes Leal com el CERMI (Comitè d'Entitats Representants de Persones amb Discapacitat) de Castella la Manxa  decidien de portar els fets davant de la Justícia. Segons ha explicat a la premsa la Irene, tutora legal de la Julia, en assabentar-se de les seves intencions, Medisalud s'hi va posar en contacte, va demanar-los perdó i els va oferir regals per tal d'arribar a un acord, un suborn que elles van rebutjar. A la demanda judicial s'hi ha sumat el recolzament i assessorament  de nombroses institucions d'arreu d'Espanya. No sembla que l'estratègia de criminalitzar la víctima tingui gaire recorregut, en aquest cas. Malgrat la reconfortant solidaritat expressada no considero que hàgim de considerar la violència exercida sobre la Julia com una notícia excepcional, ans al contrari.

En un primer moment, es va adduir que resultava xocant que fos justament una empresa dedicada al benestar la que incorregués en un atac tan desvergonyit a la diversitat funcional però cal recordar que determinades definicions de constructes com ara la salut o la qualitat de vida, han estat durament qüestionades per ser excessivament elitistes i posar el llistó tan alt que qualsevol malestar experimentat és susceptible de ser estigmatitzat o tractat com una patologia. Per altra banda, és ben conegut el paper que ha jugat tradicionalment la publicitat en la creació d'un imaginari de "perfecció" que determinades marques proven actualment de revertir, en un paradoxal exercici de comercialització de la diferència. Paral·lelament, però, apareixen discursos crítics vàlids: aquells generats al voltant de conceptes com el "capacitisme" i el "mentalisme", per exemple, els quals posen l'accent en una de les formes d'opressió més invisibles, exercida sobre aquells que es desvien d'una suposada normalitat corporal, intel·lectual o psicològica. No, el cas de la Julia no és cap anècdota. 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catorze anys d'absència

Que no s'apagui aquesta llum

Espàrtac, avui