Passa al contingut principal

Matilde Solís i la metamorfosi





Milers de supervivents del Sistema de Salut Mental han aconseguit sortir del túnel on els van empènyer i han adoptat el rol d’activistes en la defensa dels drets humans. Foto: Vanity Fair


La duríssima carta que Matilde Solís (a la imatge), va penjar a Facebook ha sacsejat la classe benestant sevillana, per la cruesa dels fets que relata i per l’impacte que ha causat en la carrera del psiquiatre que assenyala amb el dit, el doctor Javier Criado, que és tota una patum  i compta entre la seva clientela a la flor i la nata de la high society de la capital andalusa.  Si finalment es confirma la veracitat de les vexacions descrites, d’entrada, es posaria de manifest que el fet de gaudir d’una posició social privilegiada tampoc protegeix ningú de quedar atrapat a dins de les grapes d’un metge sense escrúpols. Les ombres sinistres que dibuixa aquest cas són d’allò més inquietants i de ben segur que, en seguir-les de ben a prop, obtindríem prou material per fer un retrat gens complaent dels personatges que es mouen per les altes esferes.

L’exesposa de l’actual duc d’Alba, de perfil discret i gens aficionada a aparèixer a les pàgines de la premsa rosa, acusa el facultatiu d’haver-la empès fins a un intent de suïcidi i també d’haver abusat d’ella durant anys. Però allò més colpidor és que no està sola en la batalla sinó que un degoteig incessant de presumptes víctimes del mateix psiquiatre–la majoria dones- s’han unit a ella en una plataforma i han traslladat l’esgarrifós afer al Col·legi de Metges, el qual, al seu torn, l’ha transmès a la Fiscalia. Anteriorment,  ja s’havia presentat una denúncia contra Javier Criado, per abusos similars, però finalment va ser arxivada. En l’actualitat, l'arquebisbat també n’ha estat informat perquè el reputat doctor -que assegura que tot és fals i li estan destrossant la vida- és un pes pesat de la “Hermandad” més important de la ciutat. Segons es desprèn d’algunes informacions publicades en mitjans digitals, les esmentades males pràctiques eren vox populi entre els sevillans; així, doncs, ¿com és que fins ara no s’ha trencat la llei del silenci?¿Qui protegeix aquests individus infames que juguen amb la vida i la mort d'éssers humans en situació de vulnerabilitat?

Tal com expliquen les denunciants, el psiquiatre els receptava psicofàrmacs com ara el Lexatín® o l’Orfidal®, per a mantenir-les sedades i així poder vexar-les més fàcilment. Amb el pas dels anys, i després d’haver deixat les drogues, han aconseguit reunir la força necessària per escapar de l’influx del maltractador. Han passat del rol de víctimes, soles i desemparades, al de supervivents que s’apleguen perquè es faci justícia i s’eviti que altres pacients hagin de transitar pel mateix tràngol horrible. Penso que és interessant subratllar que aquesta no és una “metamorfosi” aïllada sinó que existeixen organitzacions humanitàries arreu del món, com ara Mind Freedom, els membres de la qual són majoritàriament usuaris que han estat etiquetats, dopats, torturats, reduïts i/o menyspreats a dins del Sistema de Salut Mental.

No pretenc insinuar que tots els professionals que hi pertanyen siguin éssers perversos –n’hi ha molts d’honestos, que exerceixen de forma entregada i compromesa- però sí que, en la meva opinió, estem en condicions d'afirmar que el  model biomèdic, per les seves característiques, afavoreix tota mena de negligències. Per començar, s’estableix un mur d’incomprensió entre una persona que necessita expressar el sofriment que pateix i una altra que bàsicament percep símptomes i malalties, allà on només hi ha problemes psicològics, que cal comprendre en el context de les relacions humanes. En portals com  Mad in America, per posar un nou exemple, hi escriuen professionals que han estat, en algun moment de la seva vida, víctimes de tractaments psiquiàtrics atroços; per aquest motiu, ara rebutgen les etiquetes diagnòstiques, tot centrant-se en abordatges alternatius. La seva experiència, ben lluny de ser considerada un estigma, és un valor afegit, que aporta un plus al tracte amb els clients. Com en les belles transformacions dels contes de fades, aquells que un mal dia van ésser considerats “aneguets lletjos” del sistema són avui “cignes” meravellosos, que treballen per un futur més digne i esperançador. I és que, malgrat que algunes veus ens vulguin convèncer del contrari, potser encara no està tot perdut.


Referències

·        www.madinamerica.com

·        www.mindfreedom.org



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Efecte Streisand?

Chip Somodevilla / Getty Images

L'onada repressiva impulsada per l'Estat espanyol amb la finalitat de contenir les demandes democràtiques i de justícia social fa anys que es pateix però ha adquirit una intensitat especial durant els darrers mesos. Els mitjans de comunicació se n'han fet un ampli ressò per bé que la profusió en l'ús de la neollengua orwelliana ha variat considerablement en funció dels periodistes -o allò que siguin-. Malgrat que els tenim força presents, paga la pena recordar els episodis més sonats de càstig 'exemplar' a la llibertat d'expressió. Darrerament, hem sabut que: el llibre 'Fariña' de Nacho Carretero sobre narcotràfic a Galícia ha estat censurat, així com l'exposició de Santiago Sierra sobre presos polítics a la fira madrilenya 'Arco'; l'entrenador del Manchester City, Pep Guardiola, ha estat amenaçat amb una sanció per lluir un llaç groc durant els partits i els rapers Valtònyc i Pablo Hasél, condemnats p…

Despertar-se a la nit, un apunt històric

Entre l'elevat nombre de persones que consulten als psicòlegs perquè tenen problemes per dormir, n'hi ha algunes que es queixen perquè es desvetllen i tenen dificultats per conciliar el son altra vegada. Aquesta és una circumstància que amoïna força la gent gran, particularment procliu als despertars prematurs. Val a dir, però, que cada cop més joves i adolescents experimenten l'esmentada interrupció a causa del mal ús de les noves tecnologies: per exemple, perquè han sentit el mòbil i volen respondre els missatges rebuts, la qual cosa acostuma a crispar els nervis dels adults que hi conviuen. També hi ha persones que es desvetllen des de fa anys però no hi donen més importància perquè això no els perjudica per a res en la rutina laboral. 
És necessari examinar cada cas amb atenció i paciència atès que nombrosos factors hi podrien estar relacionats: un dolor crònic, una pèrdua recent, un soroll ambiental, entre molts altres. A banda de la consideració d'aquestes particu…

Venim d'on venim

Imatge de la repressió policial de l'u d'octubre: Reuters
La terrorífica història dels membres d’ETA Joxean Lasa i Joxi Zabala, segrestats pels GAL a Baiona; salvatgement torturats al Palaude La Cumbre de Sant Sebastià; assassinats d’un tret al cap i posteriorment enterrats a Alacant potser és un dels episodis de brutalitat policial que més ha sacsejat l’opinió pública d’aquest país. El simple esment de la "calç viva" aixeca una polseguera difícil d'apaivagar, encara avui en dia, en el panorama polític espanyol. El verb "desinfectar", emprat recentment per José Borrell en un míting del PSC, en referència a la necessitat de tractar "la ferida", segons el seu criteri causada per l’independentisme català, també va contribuir a que es pronunciessin els mateixos mots, evocatius i polèmics, per part de nombrosos usuaris de les xarxes socials.
Corria l’any 1983 quan mataren els joves bascos però el crim no fou sentenciat fins el 2000 a l’Audiència Na…