Matilde Solís i la metamorfosi





Milers de supervivents del Sistema de Salut Mental han aconseguit sortir del túnel on els van empènyer i han adoptat el rol d’activistes en la defensa dels drets humans. Foto: Vanity Fair


La duríssima carta que Matilde Solís (a la imatge), va penjar a Facebook ha sacsejat la classe benestant sevillana, per la cruesa dels fets que relata i per l’impacte que ha causat en la carrera del psiquiatre que assenyala amb el dit, el doctor Javier Criado, que és tota una patum  i compta entre la seva clientela a la flor i la nata de la high society de la capital andalusa.  Si finalment es confirma la veracitat de les vexacions descrites, d’entrada, es posaria de manifest que el fet de gaudir d’una posició social privilegiada tampoc protegeix ningú de quedar atrapat a dins de les grapes d’un metge sense escrúpols. Les ombres sinistres que dibuixa aquest cas són d’allò més inquietants i de ben segur que, en seguir-les de ben a prop, obtindríem prou material per fer un retrat gens complaent dels personatges que es mouen per les altes esferes.

L’exesposa de l’actual duc d’Alba, de perfil discret i gens aficionada a aparèixer a les pàgines de la premsa rosa, acusa el facultatiu d’haver-la empès fins a un intent de suïcidi i també d’haver abusat d’ella durant anys. Però allò més colpidor és que no està sola en la batalla sinó que un degoteig incessant de presumptes víctimes del mateix psiquiatre–la majoria dones- s’han unit a ella en una plataforma i han traslladat l’esgarrifós afer al Col·legi de Metges, el qual, al seu torn, l’ha transmès a la Fiscalia. Anteriorment,  ja s’havia presentat una denúncia contra Javier Criado, per abusos similars, però finalment va ser arxivada. En l’actualitat, l'arquebisbat també n’ha estat informat perquè el reputat doctor -que assegura que tot és fals i li estan destrossant la vida- és un pes pesat de la “Hermandad” més important de la ciutat. Segons es desprèn d’algunes informacions publicades en mitjans digitals, les esmentades males pràctiques eren vox populi entre els sevillans; així, doncs, ¿com és que fins ara no s’ha trencat la llei del silenci?¿Qui protegeix aquests individus infames que juguen amb la vida i la mort d'éssers humans en situació de vulnerabilitat?

Tal com expliquen les denunciants, el psiquiatre els receptava psicofàrmacs com ara el Lexatín® o l’Orfidal®, per a mantenir-les sedades i així poder vexar-les més fàcilment. Amb el pas dels anys, i després d’haver deixat les drogues, han aconseguit reunir la força necessària per escapar de l’influx del maltractador. Han passat del rol de víctimes, soles i desemparades, al de supervivents que s’apleguen perquè es faci justícia i s’eviti que altres pacients hagin de transitar pel mateix tràngol horrible. Penso que és interessant subratllar que aquesta no és una “metamorfosi” aïllada sinó que existeixen organitzacions humanitàries arreu del món, com ara Mind Freedom, els membres de la qual són majoritàriament usuaris que han estat etiquetats, dopats, torturats, reduïts i/o menyspreats a dins del Sistema de Salut Mental.

No pretenc insinuar que tots els professionals que hi pertanyen siguin éssers perversos –n’hi ha molts d’honestos, que exerceixen de forma entregada i compromesa- però sí que, en la meva opinió, estem en condicions d'afirmar que el  model biomèdic, per les seves característiques, afavoreix tota mena de negligències. Per començar, s’estableix un mur d’incomprensió entre una persona que necessita expressar el sofriment que pateix i una altra que bàsicament percep símptomes i malalties, allà on només hi ha problemes psicològics, que cal comprendre en el context de les relacions humanes. En portals com  Mad in America, per posar un nou exemple, hi escriuen professionals que han estat, en algun moment de la seva vida, víctimes de tractaments psiquiàtrics atroços; per aquest motiu, ara rebutgen les etiquetes diagnòstiques, tot centrant-se en abordatges alternatius. La seva experiència, ben lluny de ser considerada un estigma, és un valor afegit, que aporta un plus al tracte amb els clients. Com en les belles transformacions dels contes de fades, aquells que un mal dia van ésser considerats “aneguets lletjos” del sistema són avui “cignes” meravellosos, que treballen per un futur més digne i esperançador. I és que, malgrat que algunes veus ens vulguin convèncer del contrari, potser encara no està tot perdut.


Referències

·        www.madinamerica.com

·        www.mindfreedom.org



Comentaris

Traducció del blog