Passa al contingut principal

La "tècnica del semàfor" a Twitter


 
 
Les acalorades tertúlies de plató i les piulades enceses a Twitter han desplaçat, en certa manera, els debats en profunditat que haurien de marcar el ritme de l’àgora política. L’actualitat ens en dóna mostres constants i aquí no és qüestió de fer-ne un examen exhaustiu. Sabem sobradament que, al marge dels seus incomptables avantatges, a les xarxes socials poden emergir-hi  idees sanguinàries que romanen latents en la nostra societat i que esperen l’oportunitat per expressar-se de la forma més covarda. El feixisme, el masclisme, la catalanofòbia i un llarg etcètera de monstres poden atacar-nos en la foscor, gràcies a l’anonimat que confereix la vida online. Malauradament, la majoria de les barbaritats escrites romanen impunes, sembla que el vent se les emporti. Però cal matisar. Mentre que certs missatges tenen un ressò extraordinari –aquí no es contempla el dret a l’oblit-, n’hi ha d’altres que són intencionadament silenciats. D’aquesta manera, a banda de ferir els sentiments de l'altre -generalment el més dèbil-, sense cap conseqüència, es degrada radicalment el debat democràtic, que guanya en simplicitat i grolleria però perd en capacitat de comprensió.

De vegades posem èmfasi en recalcar la necessitat que tenen els infants i adolescents de reprimir l’agressivitat i de treballar l’autocontrol de la ira o la ràbia. A nivell científic, la regulació de les emocions desagradables a internet és un tema rellevant. Per una banda, cal tenir en compte que les persones que tenen trets impulsius de personalitat són més propenses a fer-ne un ús compulsiu però també cal preguntar-se si el mateix mitjà, amb la seva extraordinària capacitat per oferir-nos continguts a l’instant, no erosiona el cultiu de la paciència. Em posaré a mi mateixa com a exemple, perquè és el cas que tinc més a mà. Malgrat que no em considero una persona especialment impulsiva, si em veig obligada a esperar massa estona per connectar-me a la xarxa quan ho necessito, haig de fer esforços per controlar algun rampell de mal geni. És a dir, que aquelles qualitats que demanem als menors quan estan davant de la pantalla també ens les podem aplicar en l’edat adulta.

La “tècnica del semàfor”, emprada per mestres i psicòlegs a l'escola, seria ben recomanable per aquells internautes furibunds, que no saben canalitzar la bilis que els puja gola amunt, quan entren al seu blog, compte de Facebook o Twitter. Per tal de recordar la importància de valors com la tolerància, el respecte i la necessitat de conviure en pau, podrien pensar en el llum vermell com aquell instant en el qual cal aturar-se, respirar profundament i reconèixer el nerviosisme que els aclapara. Més endavant s’encén el  color ambre, un moment idoni per considerar les diferents alternatives de comportament que tenen a l'abast i les conseqüències que se’n poden derivar. Finalment, quan s'haguessin tranquil·litzat, el verd els indicaria que poden passar a l’acció. Allò recomanable seria optar per la solució més constructiva, per després avaluar-ne els resultats. Amb tot, cal reconèixer que hi ha excepcions. S'ha de comprendre que existeixen plomes enverinades, que subsisteixen justament pel fet d'abocar la seva deixalla interna al ciebersespai. I no és pas qüestió de treure'ls el plat de taula, pobres desaprensius...
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Efecte Streisand?

Chip Somodevilla / Getty Images

L'onada repressiva impulsada per l'Estat espanyol amb la finalitat de contenir les demandes democràtiques i de justícia social fa anys que es pateix però ha adquirit una intensitat especial durant els darrers mesos. Els mitjans de comunicació se n'han fet un ampli ressò per bé que la profusió en l'ús de la neollengua orwelliana ha variat considerablement en funció dels periodistes -o allò que siguin-. Malgrat que els tenim força presents, paga la pena recordar els episodis més sonats de càstig 'exemplar' a la llibertat d'expressió. Darrerament, hem sabut que: el llibre 'Fariña' de Nacho Carretero sobre narcotràfic a Galícia ha estat censurat, així com l'exposició de Santiago Sierra sobre presos polítics a la fira madrilenya 'Arco'; l'entrenador del Manchester City, Pep Guardiola, ha estat amenaçat amb una sanció per lluir un llaç groc durant els partits i els rapers Valtònyc i Pablo Hasél, condemnats p…

Despertar-se a la nit, un apunt històric

Entre l'elevat nombre de persones que consulten als psicòlegs perquè tenen problemes per dormir, n'hi ha algunes que es queixen perquè es desvetllen i tenen dificultats per conciliar el son altra vegada. Aquesta és una circumstància que amoïna força la gent gran, particularment procliu als despertars prematurs. Val a dir, però, que cada cop més joves i adolescents experimenten l'esmentada interrupció a causa del mal ús de les noves tecnologies: per exemple, perquè han sentit el mòbil i volen respondre els missatges rebuts, la qual cosa acostuma a crispar els nervis dels adults que hi conviuen. També hi ha persones que es desvetllen des de fa anys però no hi donen més importància perquè això no els perjudica per a res en la rutina laboral. 
És necessari examinar cada cas amb atenció i paciència atès que nombrosos factors hi podrien estar relacionats: un dolor crònic, una pèrdua recent, un soroll ambiental, entre molts altres. A banda de la consideració d'aquestes particu…

Venim d'on venim

Imatge de la repressió policial de l'u d'octubre: Reuters
La terrorífica història dels membres d’ETA Joxean Lasa i Joxi Zabala, segrestats pels GAL a Baiona; salvatgement torturats al Palaude La Cumbre de Sant Sebastià; assassinats d’un tret al cap i posteriorment enterrats a Alacant potser és un dels episodis de brutalitat policial que més ha sacsejat l’opinió pública d’aquest país. El simple esment de la "calç viva" aixeca una polseguera difícil d'apaivagar, encara avui en dia, en el panorama polític espanyol. El verb "desinfectar", emprat recentment per José Borrell en un míting del PSC, en referència a la necessitat de tractar "la ferida", segons el seu criteri causada per l’independentisme català, també va contribuir a que es pronunciessin els mateixos mots, evocatius i polèmics, per part de nombrosos usuaris de les xarxes socials.
Corria l’any 1983 quan mataren els joves bascos però el crim no fou sentenciat fins el 2000 a l’Audiència Na…