dilluns, 29 de juny de 2015

Alfon, la tortura i el capitalisme



En l’actualitat, el sistema neoliberal segueix vinculat a les tortures, gràcies a la complicitat d’alguns influents psicòlegs. Foto d’Alfon i la seva mare, Vallecas.com


Tendim a pensar que la tortura és cosa del passat i en els mitjans de comunicació i les institucions oficials es considera encara un tema tabú, malgrat que se sap del cert que és una pràctica habitual en les comissaries, els CIES o les presons perquè així ho han demostrat nombrosos organismes, tant nacionals com internacionals. Recentment, Elena Ortega, la mare del jove de Vallecas Alfonso Fernández, Alfon, detingut sense proves per tinença d’explosius casolans durant una vaga general i condemnat a quatre anys de presó, ha denunciat a la premsa que el seu fill ha estat internat sota el restrictiu règim FIES i ha patit maltractaments durant la detenció. L'Elena ha remarcat que la solidaritat ciutadana és necessària, no tan sols per defensar els drets de l’Alfon sinó perquè aquesta és una “guerra de rics contra pobres” i la repressió que pateixen els activistes anticapitalistes és una forma d’alliçonar i atemorir la població, per tal que no protesti ni reivindiqui cap dret social ni laboral. Vaig trobar molt interessant aquesta observació perquè posa de manifest fins a quin punt la violència institucional ens afecta col·lectivament i va molt més enllà de les demandes individuals, un matís que normalment s’obvia.

És necessari subratllar, doncs, la relació existent entre el sistema neoliberal i la tortura perquè, repetim-ho, les agressions més salvatges no  vàrem deixar-les pas enrere en les dictadures del segle passat; la tirania financera també té els seus propis mètodes “dissuasius”. La intel·lectual Naomi Klein ho ha explicat en repetides ocasions, quan ha relacionat les tesis del mercat lliure de Milton Friedman amb les pràctiques inhumanes d’Ewen Cameron, un dels psiquiatres implicats en l'operació M-KULTRA de la CIA. El terror individual i el col·lectiu caminen de la mà, per a poder fer tabula rasa i construir un nou sistema, en el qual els nostres drets quedin aniquilats, a favor dels interessos de les grans corporacions. I aquí és on l’actualitat ens torna a colpejar amb força perquè el mes d’abril es va publicar un informe, elaborat per psicòlegs clínics, professors de medicina i activistes pels drets humans, que involucrava la totpoderosa APA (Associació Americana de Psicologia) amb l’administració Bush, a l’hora de donar cobertura ideològica als cruels interrogatoris de la CIA –recordem com es simulaven ofegaments, per exemple-, en el marc de la “guerra contra el terror”. El document porta per títol principal All the President’s Psychologists (Tots els Psicòlegs del President) i ha causat l’avergonyiment dels professionals de la salut mental als Estats Units i un conjunt de reaccions d'indignació, que portaran molta cua. En aquest país, no he tingut l'oportunitat d'escoltar cap queixa significativa per part del col·lectiu del qual formo part, davant d’aquesta terrible revelació.

Entre els efectes psicològics individuals de la tortura, podem destacar l’anomenada “retraumatització” que es dóna quan les víctimes experimenten novament tot el sofriment que els causaren les humiliacions del passat. Aquesta es pot donar en contextos concrets quan, posem per cas, sorgeix alguna novetat referent a la impunitat de la qual gaudeixen els botxins. Sense entrar en detalls clínics, em va agradar la metàfora que va emprar a La Directa el professor Ramon Piqué, president de l’Associació de Memòria contra la Tortura. Piqué va comparar les seqüeles personals amb un paper que s’arruga i, quan proves d'aplanar-lo, per més que ho intentis, sempre hi queden marques. Per altra banda, tal com apuntava més amunt, cal tenir en compte l’empremta que resta en el conjunt de la societat, perquè la  internalització de la por, l'apatia, la indiferència o la generalització de la violència com a forma de resoldre els conflictes, segueixen ben vives. Per aquest motiu, convé no defallir en la lluita per tal que es conegui la veritat i es faci vertadera justícia. En tot això pensem, quan cridem Alfon llibertat.