dijous, 14 d’agost de 2014

Per què practiquen "balconing" els joves?

Imatge: mallorcainfos.com


Per si algú encara no sap què és el balconing, recordarem que és una moda fugaç, també coneguda amb el nom de fad, que consisteix en saltar d'una terrassa a una altra o bé en tirar-se a la piscina, des del balcó de l'hotel o de l'apartament on es passen les vacances. Com era de preveure, des del mateix moment que va néixer, aquesta pràctica macabra ha tingut nefastes conseqüències: ha provocat la mort o ha causat greus lesions a nombrosos turistes. Malgrat que s'han fet alguns tímids intents per eradicar-la, res no fa pensar que, de moment, tingui aturador. Les fads són conductes col·lectives superficials, de caràcter bàsicament expressiu. La finalitat que persegueixen és la simple diversió, el reforçament del sentiment de pertinença a un grup o bé la recerca de la novetat, motivada pel desig d'innovar. De la mateixa manera que emergeixen, sobtadament, també es poden esvair i donar pas a altres tendències -recordem el boom dels full monty, a la decada dels '90-. En el cas que ens ocupa, crida especialment l'atenció la temeritat dels participants i l'elevat perill al qual s'exposen. La primera joventut és una etapa de la vida en la qual no és estrany que es jugui a explorar els límits però el fet d'optar pel balconing és particularment extrem.

La propagació d'aquestes modes està estretament relacionada als mass media i les celebritats que poden visibilitzar-les. Actualment, el paper dels reality shows és cabdal per a comprendre el comportament autodestructiu dels turistes del Regne Unit, Alemanya, França o Itàlia, quan vénen al nostre país a "gaudir" del lamentable "turisme de borratxera", que tantes molèsties causa als veïns. L'èxit de programes com Gandía Shore; Sun, sex and suspicious parents; The Magaluf weekender; We love Lloret o Les Ch'tis à Ibiza ha estat aclaparador. Amb més o menys variants, aquests espais mostren l'estil de vida d'una colla de joves que passen les vacances a alguna localitat costanera. Evidentment, no dediquen el seu temps lliure a organitzar assemblees reivindicatives, ni tampoc a llegir Antonio Gramsci sinó que beuen alcohol fins a quedar inconscients, practiquen sexe compulsivament i es comporten de forma grollera o fins i tot violenta.

Aquest format vulgar s'ha exportat a nombrosos països i la resposta favorable de l'audiència ha anat sempre acompanyada de fortes polèmiques, per la imatge degradant que mostren, tant dels nois i noies, com dels llocs on viatgen. Tampoc podem obviar el paper fonamental de Youtube i les xarxes socials, potenciadors de l'individualisme, el narcisisme i l'exhibicionisme imperants. El balconing i el mamading ens fan reflexionar sobre els valors que es promouen a la nostra societat perquè les fads no sorgeixen espontàniament, del no-res.  Com que ja hem superat l'edat de la innocència, sabem perfectament que els mitjans de comunicació estan al servei de les grans elits extractives, a les quals no els interessa gens excitar l'enorme  capacitat subversiva dels joves. Per contra, és més convenient inundar les graelles televisives amb estereotips mediocres, masclistes i banals, que contribueixin a ofegar la frustració en un mar de vodka i de sangria. És ben cert que no es pot explicar tot a través de la imitació d'aquests models però, sens dubte, hi juguen un paper rellevant. ¿Quina importància té estar sense feina, cobrar una misèria o contemplar un futur fosquíssim per davant? Sempre es pot agafar l'avió i marxar a un indret encara més enfonsat, a perdre-hi el control. Els pares i mares miraran cap a una altra banda, que prou maldecaps tenen. I el país que els acull, com que no té alternatives econòmiques per sortir del forat putrefacte, els rebrà resignadament, un any rere l'altre.  ¿Gosarem, de debò, sortir del ramat i trencar aquest cercle viciós?