El Marquès de Sade revoluciona Vilafranca

Foto: diadia.cat


Entre la barbàrie i l’absurd que conformen el panorama mediàtic, recentment, ens hem assabentat d’una polèmica ben entretinguda, que ha sacsejat el petit municipi castellonenc de Vilafranca del Cid. Suposo que una mica de frivolitat ens ajuda a respirar. Si més no, permet passar l’estona. El cas és que enguany els vilafranquins viuen un estiu atípic, arran de l’obertura d’un hotel que disposa de masmorres i altres equipaments, pensats per acollir clients que practiquen el BDSM (Bondage, Dominació, Sadisme i Masoquisme). Com en les millors novel·les de beates i capellans, un dels punts forts de la controvèrsia rau en el fet que l’establiment en qüestió està ubicat a prop del Santuari de la patrona del poble, la Mare de Déu del Llosar. Alguns vilatans no veuen amb bons ulls que l’adoració a la verge hagi de conviure amb parelles aficionades a la “humiliació” sexual. A banda de la torbació religiosa, estan amoïnats per la imatge que es projecta del poble. Val a dir que encara hi ha quedat espai per al sentit de l’humor: una colla de veïns ha aprofitat la primera oportunitat festiva que se’ls ha presentat, per a guarnir-se amb disfresses confegides a base de màscares, cadenes, cuirs i fuets (a la imatge).

A l’Ajuntament, el batlle també hi ha dit la seva. Ha posat damunt la taula la manca de documentació necessària per obrir les portes del singular hotel i n’ha prohibit la inauguració. El promotor del projecte, pioner a Espanya, tampoc s’ha mossegat la llengua: replica que la furibunda oposició només és fruit dels prejudicis retrògrads. No comprèn perquè ningú no tafaneja la vida sexual dels hostes dels altres establiments i, en canvi, s’acarnissen amb ell. Les queixes han rebut el suport massiu dels usuaris de les xarxes socials i l’empresari està decidit a tirar endavant amb el negoci, peti qui peti. La picabaralla constitueix –no es pot negar-, una fenomenal campanya publicitària per al local, el qual ha batejat amb el nom de “Castell de Roissy”. Es tracta de l’indret d’iniciació a l’esclavatge sexual que apareix a Història d’O (1954), un llibre de culte de la subcultura BDSM.

És inevitable associar-hi Cinquanta ombres d’en Grey (2011), que compta igualment amb fervents partidaris i aferrissats detractors. Malgrat la bona resposta dels lectors, algunes veus crítiques han retret a l’escriptora britànica E.L. James la pèssima qualitat literària de l’obra i el fet que promogui l’anul·lació, la submissió i la vexació de les dones. Precisament, alguns autors defensen que la part realment interessant d’aquestes pràctiques és que permet l’intercanvi de rols, de manera que “amos” i “esclaus” són tant homes com dones. Consideren que el sadomasoquisme és una manifestació de la voluntat de subvertir els codis de gènere socialment imposats. Per descomptat, no es contempla cap interacció que no sigui mútuament consentida. En l’actual marc del capitalisme de consum, penso que no podem obviar l’explotació mercantilista de la sexualitat humana. En aquest cas, de les vessants “no normatives”, dissidents, liberals, perifèriques o com les vulguem anomenar. Al meu entendre, l’exemple de Vilafranca demostra l’oportunisme de saber captar la “bossa de clients” generada arrel de l’inesperat èxit de la trilogia d’en Grey. Així, la suposada transgressió s’encabeix finalment a dins dels motlles del mercat. Em qüestiono, per altra banda, si els nous “consumidors” diferenciaran tan clarament la fantasia de la realitat, perquè la decepció pot resultar bastant amarga. Bé, tant si ens hi posem a favor com en contra, queda prou clar que, passats un parell de segles d'ençà de la seva mort, la petjada impresa pel Marquès de Sade encara porta cua. I és que l’eròtica del dolor mai no passa de moda. 


 

Comentaris

Traducció del blog