El Marquès de Sade revoluciona Vilafranca
Foto: diadia.cat
Entre la barbàrie i
l’absurd que conformen el panorama mediàtic, recentment, ens hem
assabentat d’una polèmica ben entretinguda, que ha sacsejat el
petit municipi castellonenc de Vilafranca del Cid. Suposo que una
mica de frivolitat ens ajuda a respirar. Si més no, permet passar
l’estona. El cas és que enguany els vilafranquins viuen un estiu
atípic, arran de l’obertura d’un hotel que disposa de masmorres
i altres equipaments, pensats per acollir clients que practiquen el
BDSM (Bondage, Dominació, Sadisme i Masoquisme). Com en les millors
novel·les de beates i capellans, un dels punts forts de la
controvèrsia rau en el fet que l’establiment en qüestió està
ubicat a prop del Santuari de la patrona del poble, la Mare de Déu
del Llosar. Alguns vilatans no veuen amb bons ulls que l’adoració
a la verge hagi de conviure amb parelles aficionades a la
“humiliació” sexual. A banda de la torbació religiosa, estan
amoïnats per la imatge que es projecta del poble. Val a dir que
encara hi ha quedat espai per al sentit de l’humor: una colla de
veïns ha aprofitat la primera oportunitat festiva que se’ls ha
presentat, per a guarnir-se amb disfresses confegides a base de
màscares, cadenes, cuirs i fuets (a la imatge).
A l’Ajuntament, el
batlle també hi ha dit la seva. Ha posat damunt la taula la manca de
documentació necessària per obrir les portes del singular hotel i
n’ha prohibit la inauguració. El promotor del projecte, pioner a
Espanya, tampoc s’ha mossegat la llengua: replica que la furibunda
oposició només és fruit dels prejudicis retrògrads. No comprèn
perquè ningú no tafaneja la vida sexual dels hostes dels altres
establiments i, en canvi, s’acarnissen amb ell. Les queixes han
rebut el suport massiu dels usuaris de les xarxes socials i
l’empresari està decidit a tirar endavant amb el negoci, peti qui
peti. La picabaralla constitueix –no es pot negar-, una fenomenal
campanya publicitària per al local, el qual ha batejat amb el nom de
“Castell de Roissy”. Es tracta de l’indret d’iniciació a
l’esclavatge sexual que apareix a Història
d’O
(1954), un llibre de culte de la subcultura BDSM.
És inevitable
associar-hi Cinquanta ombres d’en Grey (2011),
que compta igualment amb fervents partidaris i aferrissats
detractors. Malgrat la bona resposta dels lectors, algunes veus
crítiques han retret a l’escriptora britànica E.L. James la pèssima qualitat literària
de l’obra i el fet que promogui l’anul·lació, la submissió i
la vexació de les dones. Precisament, alguns autors defensen que la
part realment interessant d’aquestes pràctiques és que permet
l’intercanvi de rols, de manera que “amos” i “esclaus” són
tant homes com dones. Consideren que el sadomasoquisme és una
manifestació de la voluntat de subvertir els codis de gènere
socialment imposats. Per descomptat, no es contempla cap interacció
que no sigui mútuament consentida. En l’actual marc del
capitalisme de consum, penso que no podem obviar l’explotació
mercantilista de la sexualitat humana. En aquest cas, de les vessants
“no normatives”, dissidents, liberals, perifèriques o com les
vulguem anomenar. Al meu entendre, l’exemple de Vilafranca demostra
l’oportunisme de saber captar la “bossa de clients” generada
arrel de l’inesperat èxit de la trilogia
d’en
Grey.
Així, la suposada transgressió s’encabeix finalment a dins dels
motlles del mercat. Em qüestiono, per altra banda, si els nous
“consumidors” diferenciaran tan clarament la fantasia de la
realitat, perquè la decepció pot resultar bastant amarga. Bé, tant
si ens hi posem a favor com en contra, queda prou clar que, passats
un parell de segles d'ençà de la seva mort, la petjada impresa pel Marquès de Sade encara
porta cua. I és que l’eròtica del dolor mai no passa de moda.
Comentaris