dijous, 3 de gener de 2013

La recepta "secreta" de la Coca-Cola



La nova campanya publicitària de Coca-Cola aposta per afrontar amb optimisme el 2013. L'empresa transnacional arrossega una llarga llista de denúncies per violacions dels drets humans, en diferents països. El flamant anunci és una mostra de la tèrbola relació que existeix entre la psicologia positiva i el capitalisme de consum. Imatge: cartell de denúncia de Killer Coke.


Quan entro en una llibreria no especialitzada, tinc el costum de donar un tomb per la secció de psicologia, per assabentar-me de les darreres novetats editorials. Malauradament, d’un temps cap aquí, m’he desanimat força i opto per desviar-me del camí. Em sembla lamentable la saturació de títols d’autoajuda que percebo, els quals, per més que els diferents autors provin de vestir de ciència, estan mancats del necessari rigor que hauria d’acompanyar una professió seriosa. És evident que, amb la salut mental, tothom s’hi atreveix. Penso que aquesta allau està estretament vinculada a la bruixeria i la superstició, pròpies de societats que pateixen seriosos dèficits educatius. A vegades, l’única forma de trobar allò que cerques és sortint de les rutes establertes. En la bona literatura, per exemple, hi trobem retratada amb gran encert la complexitat de l’ànima humana. El coneixement de la història, per altra banda, és igualment necessari per a comprendre el malestar del present. En canvi, la simplicitat de les receptes màgiques, ens apropa més al perillós món dels embaucadors i els xarlatans, que amaguen quelcom obscur, rere un forçat somriure de fraternitat.

Entre la muntanya de deixalla, hi destaca la divulgació del pensament happy flower, que apel·la tothora a la recerca de la felicitat. Malgrat que la psicologia positiva tingui seriosos problemes per a sostenir-se dempeus, des d'un punt de vista científic, la seva popularitat creix com l’escuma. La recerca de la plena satisfacció és un dels grans imperatius del nostre temps. Els coaches i demés animadors, a banda de plasmar-los negre sobre blanc, també exposen els seus consells amb gran entusiasme, en tertúlies radiofòniques o debats de televisió. ¿És casual que, en plena onada de retallades, haguem de sofrir tot aquest martiri? Al meu entendre, no. Res no és casual. Si estirem el fil dels grans gurus de la psicologia positiva és probable que fem troballes sorprenents.

Martin Seligman, posem per cas, va ingressar la generosa suma de sis milions de dòlars, rebuts de mans de la John Templeton Foundation, un entitat creada per un famós magnat dels fons d’inversió. Recentment, aquesta entitat filantròpica va finançar el candidat Rick Santorum, en les primàries republicanes als Estats Units. Deixo a les vostres mans les associacions que convinguin. Al nostre país, reconeguts divulgadors de la pseudociència, que tenen un passat tèrbol en l'elit financera, s'han erigit avui en guies de la felicitat ciutadana. La seva omnipresència i la manca de crítica respecte els seus missatges imprecisos i caòtics, resulta francament inquietant. Després d'haver contribuït a repartir dolor pel món-per fer servir l'expressió de Ruiz-Gallardón-, com a funcionaris del Fons Monetari Internacional, ara es dediquen a predicar sobre la benaurança de les sinapsis neuronals. Fins i tot es permeten el luxe d'alliçonar el moviment 15-M -quin cinisme!- o de picar la cresta als polítics, per la seva manca d'ètica. 

Però la relació entre la psicologia positiva i el capitalisme de consum no és pas nova. En les seves arrels hi trobem el Transcendentalisme de Ralph Waldo Emerson, anomenat la nova religió americana, per alguns historiadors. En el fons d'aquest dogma, doncs, s'hi dibuixa un individualisme descarnat, que casa perfectament amb les polítiques d'austeritat neoliberals. Tota la responsabilitat es diposita sobre les espatlles de l'individu, per la qual cosa les circumstàncies i reivindicacions socials resten en un segon pla. Aquest matrimoni interessat ens ajuda a desxifrar la recepta secreta de la Coca-Cola. Per una banda, cerca incansablement la guspira de la vida, a través del seu Institut de la Felicitat. Per l'altra, cimenta els seus ingents beneficis rere l'ombra de les amenaces, les tortures i els assassinats. Això sí, sempre amb un somriure de beatitud pintat als llavis. Potser encara no ho heu endevinat: és el somriure de les hienes.