Suïcidis i desnonaments




El tràgic suïcidi de J.M. Domingo a Granada, hores abans de ser desnonat, va provocar que el col·lectiu Stop Desahucios, en aquella ciutat, culpés directament els polítics i els banquers de la seva mort. El clam d'indignació ha traspassat fronteres i ha arribat a la premsa internacional. Com era d'esperar, no han faltat les previsibles veus que han titllat de desmesurada i demagògica la protesta d'aquest col·lectiu. ¿Es pot establir una relació tan estreta, de causa efecte, entre la dramàtica mort del quiosquer i la tirania financera? En el pol oposat ¿és possible negar qualsevol tipus de vinculació, entre la violència neoliberal i el fet que augmenti el nombre de persones que es senten abocades a posar punt i final a la seva existència? A la meva manera de veure, ambdós interrogants tenen una resposta negativa.

Tal i com assenyalaven els autors d'un article a la revista Psychiatry Services, relacionat amb els suïcidis de malalts mentals a la ciutat de Nova York, els desnonaments podrien  identificar-se com un factor de risc, malgrat que no es tracti de predictors imminents. Després d'analitzar els casos de tres pacients amb problemes psiquiàtrics, que van llevar-se la vida l'any 2005, dies abans de ser desnonats, amb poc temps de diferència, els professionals de la salut mental reflexionaven sobre el fet que les lleis del mercat podrien motivar que els propietaris  esdevinguessin més agressius en les seves estratègies per a foragitar els inquilins, a fi i efecte d'aconseguir uns bons ingressos, la qual cosa influiria en els tràgics desenllaços. 

A l'hora de prevenir aquesta xacra, explicaven els psiquiatres, el fet de proveir llars alternatives no és suficient sinó que consideraven que s'hauria de treballar específicament per a protegir les persones vulnerables, tot evitant aquests violents desallotjaments, els quals representen un rebuig social traumàtic i una negació dels drets humans més bàsics, alhora que suposen una vivència extremadament vergonyant per qui la pateix. Estic plenament d'acord amb les seves reflexions i penso que s'haurien d'esmerçar més esforços per a dilucidar, des d'un punt de vista científic, les implicacions financeres en l'aparició de diverses patologies i en les temptatives de suïcidi. Llàstima que hi hagi tantes línies d'investigació ocupades en treure l'entrellat de  la quantitat de serotonina que es necessita per a patir una depressió profunda. No gosaria dir si els polítics i banquers són responsables directes de determinades morts però tampoc es pot afirmar que tinguin les mans netes. M'estimo cent vegades més una protesta, per demagògica que sembli, que romandre més temps en silenci. Una altre ésser humà podria trobar-se amb la corda al coll: i si fos el nostre veí?



Comentaris

Traducció del blog