Els monstres de la BBC


L'escàndol dels abusos comesos pel "carismàtic" Jimmy Savile ha posat en dubte el prestigi de la BBC, sospitosa d'haver tapat les nombroses agressions sexuals de l'estrella. ¿La llarga impunitat de què va gaudir el pederasta, qüestiona només la  famosa cadena o tota la societat britànica?

La història de l’agressor sexual Jimmy Savile conté tots els ingredients per una pel·lícula de terror perfecta, sobretot si s’explica des de la perspectiva de les víctimes. Les grans oblidades en el drama dels abusos sexuals a menors. Encara que no sóc gens entusiasta de la morfopsicologia, confesso que contemplar la cara de Savile, un cop descobertes les atrocitats comeses, em genera una profunda torbació. Al costat d’aquest rostre, entre inquietant i grotesc,  el de Bela Lugosi resultaria ideal per a interpretar el paper d’un angelet de la guarda, en un film de Frank Capra.

Òbviament, no ens trobem pas davant d’una ficció, de la qual podem escapar, tal i com marxem d’una sala de cinema, a la recerca de la tranquil·litat desitjada,  un cop apareixen els títols de crèdit a la  gran pantalla. Els centenars de nens i nenes violats, durant quaranta llarguíssims anys, eren de carn i ossos. Les ferides resten obertes i ara reclamen justícia. Van mutilar-los la innocència, quan no tenien edat per a  comprendre res d’allò que els succeïa. Un individu d’aparença excèntrica, a qui tothom adorava, els va agredir salvatgement, entre focus, càmeres i glòria televisiva. El silenci còmplice, que tantes vegades empara els poderosos més sinistres, ho va consentir. Així doncs, devia ser normal, el dany que els infligien.

Resulta gairebé impossible vèncer la incredulitat i no anar d’un diari a l’altre, a la recerca de més i més detalls del reguitzell de vexacions que va cometre el showman de la BBC, amb total impunitat. Havia treballat en locals nocturns, on diversos treballadors s’havien adonat de la perversa tendència que tenia, d’assaltar les noies més joves. Va conduir amb èxit un longeu programa a la BBC. Va gaudir-hi d’una època daurada, en la qual grans estrelles li besaven els peus. Fins i tot s’havia permès el luxe de fer broma del seu desig pels púbers, davant de la complaença del públic que l’escoltava.

Com a colofó de la trajectòria macabra, Jimmy Savile va rebre condecoracions –per què no em sorprèn?-, de mans de la Reina Isabel i el Papa. La hipòcrita filantropia de la qual presumia, va obrir-li la porta d’hospitals i fundacions benèfiques, on també hi va desplegar els seus tentacles depredadors. Avui, un cop destapat l’escàndol, després d’haver mort plàcidament al llit, a l’edat de 84 anys, tothom en renega. Algunes veus s’han alçat  indignades– a bones hores-, per retirar-ne la làpida del cementiri, perquè embruta l’honor dels difunts que reposen al seu costat. Després d’haver-lo aplaudit, ningú no vol tenir res a veure amb monstres públicament pervertits. Hi haurà, desgraciadament, una propera víctima, que tindrà prou coratge per trencar el silenci, imposat pel tabú social i l'entorn d'algun dels grans. ¿Rebrà el suport unànime d'aquells que s'escandalitzen ara, de manera pòstuma?

 

Comentaris

Traducció del blog