Ana Botella, és possible fer-ho pitjor?

Al voltant de la figura de l'alcaldessa de Madrid s'hi conjuguen algunes de les pitjors xacres de la política. Mediocritat, nepotisme, fredor, incompetència i supèrbia són alguns dels mots que podrien definir-la. Imatge extreta de cuatro.com


Per a poder parlar de la senyora Botella és necessari començar pel seu nomenament com a alcaldessa de Madrid, que fa un tuf de nepotisme antidemocràtic francament difícil de suportar, si no és amb uns quants litres de colònia reconcentrada. Quan partim d'aquesta senzilla base, ens topem amb una qüestió força fàcil d'entendre. Si una persona no ocupa un càrrec públic per mèrits propis, la catàstrofe, tard o d'hora, fa la seva dramàtica aparició. I així hem arribat a Madrid Arena. Recordo com se li trencava la veu, a doña Ana, quan evocava l'aprenentatge que va suposar tenir com a referent el seu marit, José María Aznar. Quina visió tan repugnant, contemplar com algú s'emociona, en elogiar un personatge que va participar fredament en una guerra il·legal, que va causar la mort de centenars de milers de víctimes innocents. Oliver Stone plantejava que caldria jutjar-lo per crims contra la humanitat, al Festival de Cinema de Sant Sebastià. Una petició sensata, que bona part de la premsa va esmentar de passada, com si es tractés d'una excentricitat, completament fora de to. Paradoxes de la vida, el president de la FAES entregava, uns dies més tard, el premi a la llibertat a Mario Vargas Llosa. Un altre defensor dels drets dels pobles.

Quatre noies van perdre la vida, després de ser esclafades en la macrofesta i una cinquena es troba encara en estat crític. Les persones estimades clamen justícia i la resta de ciutadans restem perplexos davant de la televisió, quan sabem que l'esposa de l'inefable va tenir prou humor per viatjar a un spa de luxe a Portugal, en plena gestió de la crisi. Malauradament, una amarga sensació de déjà vu ens va assaltar després, en evocar desgràcies anteriors, que van provocar una reacció similar en els dirigents populars. Malgrat que el consistori de la capital de l'Estat tenia indicis de tota mena d'irregularitats, comeses per l'empresari Miguel Ángel Flores, no es va fer res per a prevenir la tragèdia. Segons sembla, els indicis mostren que no hi ha una autèntica voluntat d'anar al fons de la qüestió. Quin en deu ser el motiu? S'admeten apostes. Per acabar-ho d'arrodonir, els dispositius policials eren clarament insuficients però Botella només ha sabut respondre amb una tèbia mesura de tancament de locals. Amb el seu cutis exfoliat, roman impassible davant de la indignació ciutadana. Evidentment, no té cap intenció de dimitir.



Comentaris

Traducció del blog