La coratjosa lluita de José Luis Burgos


José Luis Burgos, damnificat pel Banco Santander, roman des del 30 de novembre del 2010 davant les portes de l’entitat, al nº 5 de Passeig de Gràcia


Mentre els mitjans de comunicació ocupen bona part del temps en bajanades de tota índole -ara es troben immersos en un revival intensiu i esgotador sobre el 23-F, que no aporta pràcticament cap novetat-, la informació relativa a aquells maneguen els fils del poder a l’ombra, continua sense despertar el seu interès de forma especial. Diguem-ne selecció acurada de la notícia. Amb la finalitat que res no canviï, cal mantenir ben viva la flama de la distracció. No fos cas que algun raig reivindicatiu s’escolés per una escletxa del controlat escenari. Si tenim en compte el tema estrella del present mes de febrer, està ben clar que la democràcia encara és una qüestió pendent. I tan pendent. Hi ha moltes maneres d'imposar una dictadura, ja sigui a cop de pistola o d'omnipotència bancària. Val a dir que la primera és sorollosa, mentre que la segona passa pràcticament inadvertida. Malgrat conèixer sobradament l’abast de l’hecatombe financera i les causes que l’han originat, la major part d’informatius estan dedicats en cos i ànima al periodisme d’entreteniment o a les avorridíssimes sortides de to dels egocèntrics tertulians de torn. Em ve al cap aquella espontània disfressada de turista caribenya, que surt a l’APM: ¿crisis? ¡aquí no hay crisis! ¡alegría! ¡carnaval! Després d'un ardu periple i la constant suma d'adhesions, el cas desesperat de José Luis Burgos ha gaudit d'una modesta cobertura mediàtica, la qual ens ha permès conèixer fins a quin punt els gegants financers són capaços d'esclafar sense contemplacions un treballador que pateix una discapacitat física, tot negant-li allò que li correspon amb plena justícia. El seu és un exemple entre la multitud, sobre les terribles conseqüències que s’han derivat de tota mena d'abusos i estafes que han quedat completament impunes. Si teniu per costum passejar pel centre de Barcelona, probablement coneixeu aquest inquilí de la vorera de Passeig de Gràcia, que ja forma part del complex escenari de la ciutat. Damnificat cruelment pel Banco Santander -Banco de Satán, segons la seva denominació-, és una persona amable, d’una cordialitat i optimisme encomiables, que atén tothom amb admirable serenitat, atesa la duríssima situació per la qual travessa. Des del 30 de novembre del 2010 roman davant de les portes d’aquesta entitat per tirar endavant una protesta per la intenció que té el Santander de subhastar la seva vivenda i deixar-los tant a ell com a la seva família al carrer. Ha passat per dues vagues de fam i ara es troba en un estat de salut delicat. El seu testimoni coratjós ens convida a prendre plena consciència de la tirania bancària i a despertar d'una vegada per totes d'aquesta llarguíssima, canviant i perniciosa letargia.


Punt i seguit. Per a més informació, no us perdeu:

http://joseluisburgos.blogspot.com/

http://loestaspermitiendo.com/

http://actuable.es/peticiones/carta-botin-solidaridad-con-jose-luis-burgos-huelga-de

http://afectadosporlahipoteca.wordpress.com/

http://castany.net/pasi/home.php



Comentaris

Traducció del blog