Efecte Zapatero
Potser és una mena d'efecte Zapatero. Darrerament, topo amb més pocavergonyes del que és habitual. Quedo amb persones que no es presenten a la cita. Tampoc es molesten a trucar, per disculpar-se. En el pitjor dels casos, ni tal sols contesten el mòbil, quan intentes contactar-hi. Altres, pacten tallers o xerrades que després anul·laran, per motius desconeguts, sense informar-te'n, és clar, perquè seria massa molèstia donar la cara. Recordo un bon grapat de situacions recents, que responen a l'esquema Promesa-Mentida-Fugida.
(Si et sap greu, t'aguantes. Ja t'ho faràs. Que et bombin, que a mi m'importa un rave. O no, millor, així et fastiguejo, que no està malament, de tant en tant, fer el mateix que m'han fet a mi)
Quina necessitat hi ha, d'enganyar gratuïtament? Què se'n treu? Pel mateix preu, no és millor dir la veritat i estalviar-se disgustos? És que potser ha perdut tot el valor, la paraula?
Comentaris
Bé, també crec que no li passa a tothom o potser a tothom li passa en algun moment.
Ah, i també estic d'acord en que hi ha gent molt mal educada però dóno fe (sóc educadora de 0 a 3 anys) que comencem bé, és després que ens espatllem!!!
Ferran: Totalment d'acord, penso que ens costa escoltar, posar-nos a la pell de l'altre... moltes persones senten que els seus drets són vulnerats en l'entorn laboral, la família... hauríem de començar la casa altra vegada pels fonaments!