Cap de turc

Carles Martí, fulminat.

Després de la fulminant destitució de Carles Martí, he recordat l'expressió ser un cap de turc. Quina és la seva procedència, exactament?

Gràcies a l'ajuda de la inestimable Viquipèdia, he trobat la següent definició i referència històrica:

"Es denomina cap de turc a una persona o grup d'elles a les quals es vol fer culpables del que no són, servint així d'excusa a les finalitats de l'inculpador. De manera més específica, s'empra aquest apel·latiu per qualificar a aquells sobre els quals s'aplica injustament una acusació o condemna per impedir que els autèntics responsables siguin jutjats.
Des d'una perspectiva històrica, en el període de les Croades, els cristians van lliurar cruentes batalles contra els turcs. L'animadversió que es professaven ambdós bàndols era tan gran, que tallar-li el cap a un turc era un assoliment encomiable. Quan ho aconseguien, els croats penjaven el cap en un masteler de vaixell o l'enfilaven en una llança i els soldats l'acusaven de tots els mals haguts i per haver. Per aquest motiu, es diu que algú és un cap de turc, quan és objecte de tot el dany i les acusacions de les quals són culpables uns altres.

Vegeu també: Boc expiatori "

Vista la teatral estratègia, que no convenceria ni a un infant de P3, hom es qüestiona com és possible que Martí s'hi hagi prestat tan gustosament, encara més en temps de crisi.

En aquest país, on no dimiteix ningú, ni per la més flagrant de les negligències, la propera pregunta que sorgeix és la següent: quin càrrec li haurà promès, l'exculpat Hereu?

(Els caps de turc ja no són el que eren!)