Perdonar
Últimament penso sovint en el significat de la paraula perdó -ja veieu amb quines coses m'entretinc-.
El diccionari conté diverses accepcions del verb perdonar, però la que més m'interessa és la següent:
2 No guardar gens de malvolença per una ofensa rebuda. Perdonar una ofensa, una injúria.
Vist així sembla senzill però penso que l'acció de perdonar, amb tot el que implica, és de les més complexes de l'ànima humana. No voldria pas incidir en les qüestions morals, per això ja hi ha les religions, sinó en els aspectes psicològics.
Al llarg de la nostra vida, això és segur, ens han ferit en diverses ocasions. Potser els amics ens han abandonat, els companys de feina ens han apunyalat per l'esquena o la persona de qui ens hem enamorat ens ha traït cruelment. Tots tenim la nostra llista particular. El cas és que el record dolorós de l'ofensa i de la persona que l'ha infligit és un llast que queda a dins i del qual és bastant difícil alliberar-se. Tal com jo ho veig, perdonar no significa actuar com si no hagués passat res sinó tirar endavant amb l'experiència sense rancor. Encara que no sigui cosa fàcil, considero que l'exercici del perdó val realment la pena: ens ajuda a viure en pau.
Comentaris
dius sense rancor? potser si, car el "rancor", segons el DIEC és un "ressentiment tenaç". I un ressentiment exagerat o obsesiu no pot ser bo per a l'equilibri mental.
Ara bé, no guardar ressentiment (és a dir "malestar, disgust per una ofensa") i "perdonar" en el sentit religiós, només pot servir a una cosa: a abaixar la guàrdia i a "posar l'altra galta" davant les agressions o els enganys.
Penso que s'ha d'aprendre a viure amb les males experiències, treure els millors ensenyaments del ressentiment, i continuar endavant sense obsesionar-se...
Si, he escrit tirar endavant sense rancor i no hi acabo de veure el problema... jo també penso que l'obsessió no és bona per l'equilibri mental.
Com tu mateixa comentes, el "perdó" té una connotació religiosa important. "Posa l'altra galta i perdona" és un missatge repetit de la part de l'església. Però no estic molt segura de que les persones funcionem realment així.
Com podriem no guardar "malvolença" (mala voluntat) envers aquells que ens han fet mal???
És clar que tu només parles "d'abandó dels amics", de "traició" dels companys de feina o de l'enamorat. Però és que si de cas està bé "abandonar" els amics o "traïr" els companys de feina i el/la amat/amada?? Quina mena de traició: una infidelitat o una agressió física o psicològica? o parlem s'acosament laboral? On posem el límit del que es pot perdonar i del que no??
Jo penso que viure sense rancor no vol dir perdonar, ja que el ressentiment no té per què ser dolent per poder tirar endavant. Només q ha de ser un ressentiment constructiu en comptes d negatiu.