Apunto en un paper uns quants temes per a tractar al blog i veig impossible reflexionar sobre cap altra qüestió que no sigui l’infern libi. Ara, els morts són tema de portada. I jo em pregunto on érem, quan es gestava tot aquest horror. En quina mena de distraccions ocupàvem el temps lliure. Gaddafi, no fa gaire acollit amb tots els honors per Zapatero -amb Aznar també s'hi portava a partir un pinyó-, ha embogit fins al punt de protagonitzar una carnisseria davant la qual alguns mandataris fan veure que se sorprenen. No sé que té de particular que un sanguinari, davant del perill, reaccioni amb una matança indiscriminada. Semblen col·lapsats. Potser esperaven un discurs sobre la pau universal i la llibertat dels pobles. Gaddafi ha respost a les revoltes com l'assassí que ha estat sempre, encara que en els països civilitzats no hi passin, aquestes coses. Qui sap, potser els seus col·legues nord-africans haurien fet el mateix, si haguessin intuït alguna possibilitat de triomf. Ob...
Comentaris
però si que es dura amb els turistes..., com a curiosos que volen veure coses que siguin excepcionals, encara que siguin dolentes...
Personalment no em sento gens identificat amb la ferotge crítica de El Roto, de fet ja fa anys que procuro no anar de turista sinó de viatger, tot i que no sempre me’n surto. Però haig de reconèixer que anant pel món d’aquest personal cada dia te’n trobes més.
Sovint he patit vergonya aliena, veient el què fan i escoltant el què diuen.
Fina, benvinguda al blog, comparteixo amb tu aquesta vergonya aliena, especialment per la falta de respecte d'alguns turistes cap als llocs que visiten i per la gent que hi viu.