El preu del Photoshop

Suposo que l'heu reconeguda, la dona de la fotografia és Ana Rosa Quintana, bastant aficionada a modificar la seva imatge a cop de Photoshop. No és la primera vegada que la periodista apareix retocada de manera evident, igual que la seva col·lega de professió, l'eterna María Teresa Campos.
No em voldria pas acarnissar amb les dues senyores, ja sabem que el món dels mitjans és dur amb la dona, quan el cos decau, algunes professionals comencen a tremolar, atemorides per la puixança de les jovenetes. No obstant això, cal recordar que hi ha dones que si que es rebel·len contra la dictadura de l'estètica. Recentment, hem sabut que l'oscaritzada Rachel Weisz s'ha declarat fervent opositora del botox i ha engruixit les files de les actrius que consideren que paralitzar-se el rostre no ajuda gens en l'ofici interpretatiu. De la mateixa manera, les periodistes podrien reivindicar que les arrugues denoten el bagatge professional de tota una vida: és que potser no té valor?

Comentaris

Clidice ha dit…
la banalització, la superficialitat, la comercialització del cos, en parlaves, en parlàvem. Només allò jove i bla és desitjable, anem a allò fàcil i passem a una altra cosa. He vist alguns dels monstres fruit d'aquesta pruïja que tenen algunes persones per semblar allò que no són, em costa de creure que la gent no vegi el mal que pot fer tot plegat, o som nomes epsilons a la recerca del soma necessari per passar un dia més oblidant. Realment som al món feliç de Huxley.
17 de juliol del 2009, a les 14:55
Anònim ha dit…
Als informatius de TV predominen les jovenetes, això a tot arreu del món. Però en programes de 'marujas' es veuen dones d'edat més avançada i amb més kilos... la Oprah Winfrey als EUA, la María Teresa Campos a Espanya, etc.
17 de juliol del 2009, a les 16:52
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Clidice, Martí, gràcies per les aportacions. Penso que per més que ens "bombardegin" ningú ens pot treure la llibertat de reaccionar en sentit oposat, com han fet aquestes actrius nord-americanes. Bon cap de setmana!
17 de juliol del 2009, a les 17:58
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Imatge
Jordi Pujol i Marta Ferrusola, a dalt del Dragon Khan.  Imatge extreta de tarragonamesborrona.info L’eufòria independentista em genera una angoixant perplexitat. Directament, confessaré que em deprimeix fins a les llàgrimes.   Tinc la impressió que visc en una Catalunya bipolar. Des de les enlairades proclames a favor del nou Estat, caic en el pou sense fons de la realitat quotidiana, un panorama social desolador, que reclama respostes immediates. Visualitzo un nen que va a l’escola: carmanyola de plàstic a la mà i estelada penjada a l’esquena. Trobo la imatge esborronadora; entre tots li hem fet creure a la criatura que el primer element tindrà quelcom a veure amb el segon. Escric aquestes línies sense ànim de ferir la sensibilitat de ningú. Simplement, trobo incomprensible que, després del que hem patit en les darreres dècades, tants ciutadans confonguin l’enrevessat joc del poder amb un debat de Telecinco . La farsa dels enfrontaments entre polítics no deixa entreveur
Més informació

Tertúlia sobre loteria

Imatge
Ahir vaig participar en una tertúlia sobre loteria, al programa de TV3 els matins d'estiu . També hi van intervenir el ja famós responsable de la Bruixa d'Or, Xavier Gabriel, el propietari del bar Pamplona de Vic, Joan Cesari, a qui va tocar un bon pessic, Iolanda Guevara, professora de matemàtiques i Kernan Heinz, assessor financer. La idea del debat va sorgir arrel d'un fenomen col·lectiu ocorregut a Itàlia, al voltant d'un premi de loteria que acumula un pot milionari. Si us ve de gust donar-hi un cop d'ull, podeu fer-ho clicant aquí.
Més informació

No abaixem la guàrdia

Imatge
Fa uns quatre anys, en un taller de grup amb nois adolescents, vaig demanar si algun dels assistents em podia explicar amb les seves paraules què era la Sida. No va sortir cap voluntari. No és que patissin un problema de timidesa o fluïdesa verbal sinó que no tenien ni la més remota idea de què els estava preguntant. És probable que alguns de vosaltres no creieu aquesta anècdota perquè jo tampoc donava crèdit a la seva ignorància. Actualment, observo com entre les noies triomfen els mètodes hormonals , que no protegeixen de les malalties de transmissió sexual (elles cedeixen habitualment al desig masculí i refusen l'ús del preservatiu). Amb la dispensació sense recepta de la píndola postcoital, em temo que la tendència anirà en augment. Sóc conscient que els informaran dels riscos que comporta però penso que les paraules se les emporta el vent, sobretot si tenim en compte les mancances educatives en matèria de sexualitat. ¿De quina manera es controlarà que facin un ús responsable d
Més informació