La felicitat, segons els nens



La Vanguardia publicava ahir els interessants resultats d'un estudi sobre felicitat, que va tirar endavant la facultat d'Educació de la Universidad Complutense. Un equip de pedagogs va entrevistar 817 nens i nenes entre 6 i 12 anys, durant el primer trimestre de l'any. El grau de felicitat dels infants era 8'5 sobre 10, una puntuació que descendia a mesura que s'acostava la preadolescència. El més interessant no és la nota que posen les criatures al seu grau de benestar (hi ha una tendència general a trobar resultats optimistes en els estudis de felicitat, hauríem d'analitzar detingudament el perquè) sinó els motius adduïts pels menors. En general, els infants associen el terme felicitat a tenir una família (amb independència del model), sentir-se part de la mateixa i compartir amb els seus membres fins i tot les tasques més rutinàries. A mesura que es fan grans, el benestar s'associa, a més a més, amb tenir amics i sentir-se acceptat per ells. En sentit contrari, la infelicitat té a veure amb la crispació i les baralles familiars o la malaltia d'un ésser estimat (incloses les mascotes!).

Gonzalo Jover, un dels investigadors, reflexiona molt encertadament sobre el fet que, en una societat consumista, no deixa de ser curiós que els menors no parlin mai de béns materials per referir-se a la felicitat. Quanta falta ens fa escoltar-los...!


Comentaris

Clidice ha dit…
Durant els últims trenta o quaranta anys hem lluitat per enfonsar allò que ens és més natural: el clan, la tribu. Un mal entès individualisme ens fa anar contra allò que ens fa feliços, caldria analitzar-ne les arrels i les intencionalitats, potser ...
Penso que tens raó, hem passat uns anys d'individualisme ferotge. A veure si la crisi econòmica ens reconcilia una mica entre nosaltres i recuperem els valors essencials. La família és molt important (sigui com sigui).

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia