Platja d'Aro: alguns dubtes i una reflexió






Una persona està estirada a terra mentre proven de reanimar-la, en el context de caos generat a Platja d'Aro. Imatge extreta d'El País.



D'ençà de la flashmob organitzada per un grup d'alemanys, que suposadament va ser la causa que es desfermés el pànic al poble de Platja d'Aro, en confondre's amb un atac gihadista, que no paro de donar voltes al succés i a la manera com ha estat enfocat des dels mitjans de comunicació. M'he dedicat a pentinar diaris, xarxes socials i canals de televisió per tal de constatar-ne les evidents contradiccions. D'entrada, allò que més sobta és justament la puixança de la versió que s'ha acabat imposant en algunes cadenes, com ara la nostrada TV3, segons la qual el dantesc episodi -que de broma no en va tenir res- es va originar exclusivament per  les bretolades dels turistes en qüestió. De bon principi, diversos  testimonis oculars asseguraven que havien vist persones armades, vestides de negre, i que havien estat  justament els trets -reals o de fogueig- allò que havia motivat les corredisses.

Però més tard les autoritats locals es van encarregar de deixar ben clar que tot plegat es tractava d'un rumor absurd que s'havia anat escampant, en haver interpretat la performance dels joves com una situació de perill real. Les mentides que corrien com la pólvora, sostenien, eren tan sols fruit de les fabulacions que habitualment circulen pel boca orella en una situació percebuda com d'emergència i per això calia tallar-les d'arrel perquè només contribuïen a difondre el pànic. Sembla una recomanació ben raonable, sempre que no degeneri en una mordassa que anul·li la pluralitat de veus, més o menys sensates, que haurien d'expressar-se amb plena llibertat. Encara més quan la tempesta ja ha passat, retorna la calma i no queden motius per ocultar o dosificar la informació, com a mesura preventiva. Fins i tot sóc capaç d'entendre i de recolzar amb convicció la necessitat de protegir l'economia d'una zona  turística, si ens movem dins d'uns límits raonables, que no contribueixin a augmentar encara més la desconfiança vers les versions oficials. Sigui el que sigui allò que va succeir, els dubtes persisteixen. Malgrat les advertències, encara hi havia persones que reiteraven via Twitter que sí, que els trets s'havien sentit. En un dels vídeos més difosos per la xarxa se senten clarament uns espetecs, com si es tractés de petards, que posteriorment van seguits d'una cridòria. D'on sorgeix, doncs, aquest soroll?

Demano disculpes sinceres a qualsevol persona que visqués en primera persona els horribles fets i consideri que opino sense coneixement de causa. La meva intenció no és altra que expressar el desconcert per un puzle que tenim al davant i al qual, al meu entendre, li manca més d'una peça. Penso humilment que hauria de ser possible de fer aquest exercici, malgrat el risc d'espifiar-la, en una societat mínimament democràtica. M'espanten  els falsos rumors però encara més els guardians de la veritat absoluta. Qualsevol visitant que conegui mínimament el poble de Platja d'Aro sap que el turista que s'hi  passeja no és fàcilment impressionable. El garbuix hi és constant: comiats de solters/es, desfilades de models, disc jokeys que punxen al carrer, cantades d'havaneres, números d'animació per a la mainada, cercaviles amb xaranga, aficionats al futbol que fan gresca a les terrasses, festes de la cervesa, etcètera. Per més que tots plegats tinguem la por al cos, pels temors difusos que brollen arreu, em  costa de creure que una colla de brètols amb pals de selfie tingui prou capacitat per disparar una alarma d'aquestes proporcions, amb totes les conseqüències que va comportar. A banda de les crisis d'ansietat, els ferits lleus i les nombroses destrosses materials, em consta directament que desenes de famílies han interromput les seves vacances abans d'hora i han abandonat el poble. Ho haurien fet si els hagués convençut la versió de la innocent flashmob? No insinuo res. Només formulo una pregunta.

Deixant de banda l'estampida del dimarts al vespre, trobo d'una candidesa extrema que certs tertulians facin escarafalls davant la possibilitat que en un poble de la costa hi hagi pistoles perquè és ben sabut que pel carrer hi va gent armada. Tal com han denunciat autors com Francesco Forgione, la Costa Brava és un hàbitat acollidor per a la màfia, malgrat que els delictes de sang no siguin presents al carrer com en algunes zones d'Itàlia.  Els diaris s'han fet ressò tímidament d'algunes operacions que han estat desarticulades. L'escriptor napolità Roberto Saviano s'ha cansat d'advertir que en aquest país tenim una miopia crònica pel que fa als grups criminals, que tenim instal·lats al costat de casa. Abans que algú se'm llanci directament al coll, reitero que no sostinc que aquesta situació respongui als fets que van ocórrer a Platja d'Aro però potser és un bon moment per recordar que les imatges de postal grinyolen amb  la realitat circumdant. Segueixo sense entendre la voluntat obstinda de recrear imatges idíl·liques i falsejades en els mitjans de comunicació, que obvien una violència tan incòmoda com evident. A la llarga, la distorsió fa més mal que bé, no els sembla?





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia