Misteriós assassinat a cal rector



Mossèn Reixach al seu domicili del Passeig Marítim de Blanes, escenari del crim. Foto d'arxiu del Diari de Girona.


Començarem per dir que mossèn Reixach és una patum. Quan una persona de la seva posició, amb una influència considerable en l'àmbit eclesial, mediàtic, educatiu i cultural del país, és present en l'escenari d'un crim, quelcom trontolla violentament en el cor de la societat catalana benpensant. Personalment, en aquests casos, em fa la impressió que els fonaments sobre els quals s’edifica l’estructura de les relacions humanes de poder reben una violenta sotragada. Per a tots aquells que no conegueu els fets: El dijous 5 de desembre, al voltant de les 19h, Eulogio Sol Lumalang, un home filipí de 44 anys, va irrompre al domicili del capellà de Riells i Viabrea per, presumptivament, matar-hi a ganivetades el jove brasiler de 22 anys que convivia amb ell, Odycleidson Kekeo Moraaes do Nascimiento. Val a dir que les versions que n’ofereixen els diaris difereixen considerablement. Hom diria que se n’han construït dues versions paral·leles –bàsicament pel que fa al mòbil de l’assassinat, si bé existeixen altres divergències-. La primera perspectiva podem qualificar-la de carnal i la segona, no sense un punt de malèvola ironia, la titllaríem de filantròpica.

A cop calent, rotatius com el Diari de Girona, ja es referien a una disputa passional, que hauria culminat amb el tràgic apunyalament. Al lloc web de la Cadena Ser, es llegeix explícitament que el suposat homicida ha estat acusat de matar el company sentimental de la seva exparella, que és sacerdot. Segons van informar ahir al programa Arucitys de 8tv, en aquest truculent “affaire” capellanesc, s’hi podria afegir el subministrament de substàncies tòxiques per part del mossèn -entre d’altres detalls escabrosos-. És a dir, segons es desprèn d’aquesta hipòtesi, l’influent religiós se situaria en un dels vèrtexs d'un triangle amorós d’allò més tèrbol. Malgrat que el rector presentava en societat Odycleidson com si fos un fillol adoptiu, aquest podria ser en realitat el seu company d’alcova. Reixach l’hauria conegut al Brasil, quan el jove encara era menor d’edat i actualment vivien sota el mateix sostre. Eulogio Sol, amb qui va contactar en un viatge a les Filipines, en qualitat d’examant, s’hauria engelosit de forma malaltissa fins al punt d’acabar amb la vida del seu “rival”. Aquesta és la visió, diguem-ne íntima del crim, que no superarien ni els escriptors de novel·la negra més agosarats del país.

Anem a revisar l’enfocament humanitari de la tragèdia, més en consonància amb l’esperit cristià del nostre protagonista. Els diaris Ara i El Punt/Avui -amb el qual col·labora assíduament Jaume Reixach-, han destacat sobretot l’ajuda incondicional que el clergue ha brindat al filipí, a qui coneix des de fa dues dècades. Amb la finalitat de treure’l de la pobresa, el rector va portar-lo a Catalunya i va trobar-li un treball en un càmping de Blanes. Recentment, però, l’Eulogio havia caigut en desgràcia, després que la seva dona el denunciés per maltractament. A causa de la seva progressiva deixadesa, el van acomiadar. Posteriorment, va denunciar els seus caps en un judici que perdé i va deixar-lo escurat. Amb tot, el bo del rector encara li oferia ajuda econòmica i un sofà on dormir, perquè era conscient de la seva situació. Sentia llàstima per ell. Amb tot, va alertar els Mossos que rondava massa per casa. En declaracions a la premsa, qualifica l’home que l’assetjava d’hermètic i racista; també en detalla la degradació que patia a nivell de salut mental. Fins i tot havia intentat escanyar-lo però ell mai no el va abandonar…

La nit del luctuós succés, en un estat que el mossèn qualifica d’“alienat”, l’etern protegit va entrar al seu domicili blanenc per darrera vegada. Va treure un ganivet d’una bossa blanca. Com que temia el que podia passar, en un altre rampell de pretesa generositat, Reixach explica que va marxar cuita-corrents, escales avall, a cercar ajuda en un bar de la cantonada. L’assistència va arribar tard: El cadàver d'Odycleidson confirmava que ja no hi havia cap solució. Tres punyalades van posar punt i final a la seva curta existència. El pis del capellà no va ser precintat i l’endemà ell mateix va entregar als Mossos la suposada arma del crim, que va localitzar en un armariet de la cuina. En el ganivet gairebé no hi havia restes de sang –malgrat el brot psicòtic, es veu que l’Eulogio hauria tingut la precaució de netejar-lo-. El presumpte agressor es troba ara a disposició judicial i ha començat a “cantar”. Per la seva banda, el sacerdot mira de superar la dramàtica pèrdua a través de l’escriptura i ha optat per seguir amb la seva rutina habitual. Al Bisbat de Girona encara no s’han pronunciat al respecte. De fet, aquest mateix dissabte va oficiar un casament a la seva parròquia. En el darrer article que li han publicat a El Punt/Avui reflexiona sobre la solidaritat. Ja ho sabeu, s’acosta Nadal i cal mantenir viva la flama de l’autèntica filantropia. Abstingueu-vos d’imitacions barates.


 

Comentaris

Anònim ha dit…
T'ha faltat la dada més important. La presència mediàtica de mossèn Reixach era deguda a la seva posició crítica, que podríem qualificar de radical, a l'autoritat eclesiàstica. I en particular, la crítica als papes Wojtila i Ratzinger als quals constantment acusava de transgredir l'esperit evangèlic. Ell es presentava com el cristià autèntic en contra dels "poderosos" que controlaven la institució. També era crítica, i aquesta sí que és grossa,amb els abusos sexuals del clergat. M'estalvio les referències concretes que podria fer a la seva vida personal, però el que és objectiu és això: ell se les donava de crítica i no va parar mai de criticar l'església. Per això l'acollia un diari tan anticlerical com el Punt
Gràcies per aquesta interessant aportació. A mesura que vagin passant els dies, suposo que s'anirà descobrint quina és exactament la versió dels fets que agafa més força. Malgrat la seva posició crítica, el mossèn prové d'una "bona família" gironina i suposo que això també li ha obert portes als mitjans. No tothom es pot permetre el luxe de ser radical i conservar el plat calent a taula...
Ele é um padre mentiroso, canalha, e abusa da santidade para ter benefícios de usar drogas e fazer sexo com menores,deve não so ser penalizado como indenizar a família do brasileiro, pois o mesmo sustentava a mãe
Hola, Andre: Gràcies pel teu comentari. No sé escriure en portuguès però entenc el que dius. Aquest és un succés horrible que ha causat una forta commoció a Catalunya. Sens dubte, el pitjor de tot és que ha mort assassinat un pobre noi de 22 anys i s'ha de fer tot el que calgui per arribar fins al fons de la qüestió. Per respecte a ell i a la seva família del Brasil.
Anònim ha dit…
Clara, no m'ha agradat aquest post. La narració dels fets està bé però trobo que hi fas certes insinuacions, impròpies d'una psicòloga.
Abans d'insinuar coses -trobo que amb certa malevolència-, no hauries de tenir també la seva versió? Els diaris han donat també vàries versions: Quina és la vertadera? Han estat objectius o més aviat han anat a buscar una mica de sensacionalisme?
Trobo que és un cas més -dels molts que hi ha cada dia- carregat de preguntes i encara prou fosc perquè s'hi pugui dir alguna cosa amb fonament. Potser caldria esperar una mica per opinar... Potser la policia és qui més hi pot dir i, per sort, ella fa las seva feina i calla. Com ha de ser. Per tant, val més que callem també tots plegats i esperar a veure què en surt, no et sembla?
No és massa bona cosa fer més judicis paral·lels, que ja se'n cuiden prou els diaris i certa opinió pública de fer-los.

Jaume
Benvolgut Jaume,

En primer lloc, gràcies per comentar i enriquir aquest blog amb la teva opinió. Em permeto la llicència de fer comentaris "malevolents" perquè hi ha fets que clamen al cel. Com per exemple, que no precintessin el pis després de l'assassinat i el rector hi pogués dormir a dins. En cas que haguessin existit proves que corroboressin les acusacions sobre el subministrament de substàncies tòxiques, posem per cas, aquestes podrien haver desaparegut.

Per altra banda, ha parlat la mare del noi mort i també s'ha expressat l'assassí confés (tots dos han fet acusacions gravíssimes). També s'han manifestat alguns veïns de Blanes, segons els quals l'estil de vida de Reixach era "vox populi". El Bisbe de Girona ha decidit apartar-lo de la parròquia i ha dit als feligresos que el defensaven que no s'hi posessin pel mig, perquè disposa d'informació que encara no ha sortit al a llum. Crec que tots aquests elements tenen prou força com per permetre's, com a mínim, una certa "ironia" sobre el cas.

Dit això, el fet que sigui psicòloga no em confereix cap virtut extraordinària pel que fa a l'anàlisi de l'actualitat. Escric a consciència i signo amb noms i congnoms, tot assumint que a vegades l'encerto i també (com no podria ser d'altra manera) m'equivoco. Honestament, no penso que aquest sigui el cas.

Bon any