Dones (massa?) optimistes davant del càncer


Els mitjans acostumen a mostrar una actitud optimista, en dones que han afrontat el càncer de mama. Malgrat el seu admirable testimoni, la relació entre la psicologia positiva i una evolució favorable de la malaltia no està científicament demostrada. Imatge extreta de gossipfashionweek.com.

El passat 19 d'octubre es va celebrar el Dia Mundial contra el Càncer de Mama, motiu pel qual es van realitzar els habituals actes de solidaritat amb les dones que pateixen aquesta cruel malaltia. Quant als mitjans de comunicació, val a dir que no es tracta d'un tema que  abordin exclusivament en dates assenyalades sinó que s'acostuma a tocar prou sovint, sobretot a través d'entrevistes a persones que han passat pel mal tràngol i han decidit oferir lliurement la seva experiència als espectadors.  Convé assenyalar que no és habitual que hi apareguin persones que expressin obertament la desesperació o la manca de recursos -interiors i de l'entorn- que poden haver sofert a l'hora de tirar endavant amb la seva vida, en unes circumstàncies tan adverses ¿Fins a quin punt afavoreix psicològicament les afectades, l'esmentat enfocament positiu?

En una de les emissions del programa Millennium -un altre espai de reflexió, retirat de la graella televisiva-, els experts que convidava Ramon Colom van dedicar la conversa a debatre sobre el càncer. Recordo especialment la intervenció de la periodista Milagros Pérez Oliva, que ha estat afectada per la malaltia. La Milagros va explicar que s'havia sentit molt vulnerable, davant del mirall i va advertir dels punts foscos de l'allau de positivisme, atès que havia conegut persones en grups d'autoajuda que s'havien vist aclaparades pel conjunt de mostres de força i resiliència que havien expressat els companys de teràpia. Havien tingut la impressió que l'angoixa i el terror que experimentaven no eren saludables o legítims, per la qual cosa s'havien abstingut d'intervenir. S'avergonyien de la seva suposada debilitat. La col·laboradora del diari El País també va recordar l'entrevista que va fer al fill de Susan Sontag, David Rieff, a propòsit del llibre En un mar de mort (La Magrana, 2008),  en el qual hi narra la terrible pèrdua de la seva mare. La brillant escriptora nord-americana va negar en tot moment que s'havia de morir i va impedir,  sense pretendre-ho, que David iniciés el seu procés dol.

Al marge d'aquests valuosos testimonis, val la pena assenyalar que la recerca científica no ha aportat cap evidència concloent sobre els suposats efectes beneficiosos de les emocions positives sobre l'evolució de la patologia. En un article recentment publicat a la revista Papeles del Psicólogo, el professor de la Universitat d'Oviedo, Marino Pérez-Álvarez, fa una crítica lúcida i rigorosa de l'auge imparable de la psicologia positiva (PsP) i els perills que aquesta comporta. Al mateix temps, hi exposa de forma contundent la manca de resultats que avalin la seva pretesa relació amb l'oncologia (pàgs. 189-190):

"Así, los estudios no muestran que el espíritu de lucha tenga valor como factor de pronóstico del cáncer y mucho menos como factor causal. Sin menoscabo de que el espíritu de lucha puede ser una actitud muy acorde y útil para muchas personas, su recomendación como supuesto hallazgo científico a aplicar en la práctica puede llegar a ser en realidad una tiranía. [...] 
Así, aunque los estudios muestran que el pesimismo predice la salud tan bien como el optimismo, solamente se exhibe el optimismo (Coyne, Tennen y Ranchor, 2010). Aunque el tamaño del efecto medio entre optimismo y salud fue de 0,14 y entre pesimismo y salud fue 0,18, el titular y el énfasis del artículo es optimismo y salud física (Rasmussen, Scheier y Greenhouse, 2009). La noción que ser optimista mejora la salud es ya un mantra en la promoción de la investigación sobre las intervenciones de la PsP y en el marketing de la PsP como empresa comercial (Coyne et al, 2010). 
Como concluyen Coyne y colegas; si la PsP continúa apelando a la evidencia científica, ya es hora de reconocer:
a) la carencia de evidencia que conecta estados psicológicos positivos con la biología del cáncer, 
b) la evidencia existente de que las intervenciones psicológicas no prolongan la sobreviencia y
c) que los vínculos causales entre parámetros de la función inmunitaria estudiados en relación con estados e intervenciones psicológicas positivas siguen sin estar establecidos (Coyne et al, 2010)."

Us convido a llegir sencer l'article del doctor Pérez-Álvarez, per a comprendre amb més profunditat l'abast d'aquesta màgia simpàtica i l'ocultació dels problemes socials que implica el boom pseudocientífic que l'acompanya, el qual es troba indefectiblement lligat a la cultura del consumisme i l'alienació. Mentrestant, podem sentir-nos ben tranquil·les d'experimentar tota mena d'emocions desagradables perquè, a banda de ser perfectament normals, ens converteixen en persones  humanes. 



Comentaris

Traducció del blog