Darrere el somriure de Murdoch
Rebekah Brooks, després d'haver estat alliberada per la policia de Londres. Al seu costat, el magnat Rupert Murdoch. Foto AFP.
Un ancià encantador fa costat a la seva mà dreta, una atractiva periodista, de flamejant cabellera pèl-roja. Rere l'amable façana, escoltes il·legals, que impliquen nombroses personalitats, a les més altes esferes. Les pràctiques delictives van arribar a l'extrem de punxar el mòbil d'una adolescent desapareguda. La noia ja era morta, però la policia creia que estava viva, arran de les manipulacions de la bústia de veu. Resultat: una família destrossada, víctima de les estratègies carronyaires de l'imperi Murdoch. També ha mort Sean Hoare, el primer treballador de l'empresa que va difondre el nom d'Andy Coulson, excap de comunicació de David Cameron i exdirector del controvertit dominical. Han qualificat la defunció d'inesperada però no de sospitosa. O sigui, prou de tafanejar. Stop sniffing around. Amb el vell no es fan bromes. Hoare era bevedor i consumidor de cocaïna, va ser acomiadat del tabloide el 2005. Thank you & Goodbye. La seva afició a les drogues ha estat crucial per llançar una capa de silenci sobre el tema. Em temo que mai no sabrem del cert si hi havia quelcom més que l'abús de substàncies. En qualsevol cas, es llegeix un missatge implícit , sobre les conseqüències de l'excés de gosadia. I de consciència.
El coneixement de les clavegueres és fonamental. ¿Fins a quin punt, un lector del News of the World, podia arribar a intuir l'autèntica naturalesa del diari que tenia entre les mans? ¿Aquesta informació, resulta decisiva a l'hora de consumir determinada escombraria? ¿Què passaria si coneguéssim, amb tot luxe de detalls, els fils que mouen les fàbriques de la teleporqueria? ¿Som prou lliures per decidir? Per la seva banda, Rupert Murdoch sembla força tranquil. No l'inquieten aquests interrogants. Com tants altres imputats de gran volada, s'amaga darrere un somriure sardònic. Ho sap prou bé, ell no està pas en perill.
Un ancià encantador fa costat a la seva mà dreta, una atractiva periodista, de flamejant cabellera pèl-roja. Rere l'amable façana, escoltes il·legals, que impliquen nombroses personalitats, a les més altes esferes. Les pràctiques delictives van arribar a l'extrem de punxar el mòbil d'una adolescent desapareguda. La noia ja era morta, però la policia creia que estava viva, arran de les manipulacions de la bústia de veu. Resultat: una família destrossada, víctima de les estratègies carronyaires de l'imperi Murdoch. També ha mort Sean Hoare, el primer treballador de l'empresa que va difondre el nom d'Andy Coulson, excap de comunicació de David Cameron i exdirector del controvertit dominical. Han qualificat la defunció d'inesperada però no de sospitosa. O sigui, prou de tafanejar. Stop sniffing around. Amb el vell no es fan bromes. Hoare era bevedor i consumidor de cocaïna, va ser acomiadat del tabloide el 2005. Thank you & Goodbye. La seva afició a les drogues ha estat crucial per llançar una capa de silenci sobre el tema. Em temo que mai no sabrem del cert si hi havia quelcom més que l'abús de substàncies. En qualsevol cas, es llegeix un missatge implícit , sobre les conseqüències de l'excés de gosadia. I de consciència.
El coneixement de les clavegueres és fonamental. ¿Fins a quin punt, un lector del News of the World, podia arribar a intuir l'autèntica naturalesa del diari que tenia entre les mans? ¿Aquesta informació, resulta decisiva a l'hora de consumir determinada escombraria? ¿Què passaria si coneguéssim, amb tot luxe de detalls, els fils que mouen les fàbriques de la teleporqueria? ¿Som prou lliures per decidir? Per la seva banda, Rupert Murdoch sembla força tranquil. No l'inquieten aquests interrogants. Com tants altres imputats de gran volada, s'amaga darrere un somriure sardònic. Ho sap prou bé, ell no està pas en perill.
Comentaris