Fergie & Andy


Quins temps, aquells! Una simpàtica pèl-roja es casava amb el príncep Andrew i esdevenia una atípica duquessa de York. La parella es va guanyar la complicitat del poble, tan britànic com estranger, malgrat que això no impedís, evidentment, que el matrimoni fes aigües. Un cop separats, a diferència de la malaguanyada Lady Di i el príncep Charles, Fergie i Andy han mantingut una excel·lent relació, que han proclamat als quatre vents. Quins són els motius?

Després de la monumental enxampada del News of the World, hem de confiar que el bo d'Andrew no tenia res a veure amb el maletí dels diners, que els negocis bruts només són un afer de l'entremaliada Sarah. A mi, què voleu que us digui, em van venir al pensament Julián Muñoz i Mayte Zaldívar, que també mantenen cordials relacions. Sempre pel bé de les filles. O Bonnie & Clyde, que van romandre units, en tan difícils circumstàncies.
En una època complicada, hauríem de prendre'n exemple i canviar la màxima eclesiàstica: Allò que els diners han unit, que no ho separi el desamor...

Comentaris

Clidice ha dit…
ja ho diuen que res uneix més que una hipoteca. En aquest cas que els beneficis possibles. I és que no n'hi ha ni un pam de net :(
Algú s'imagina que això passés aquí? Un afer semblant, Urdangarín&Cristina? Marichalar&Elena? Això seria impossible, no? Els negocis de la nostra monarquia són molt nets i els nostres diaris no fan aquestes coses tan lletges...
Clidice ha dit…
i ara Clara! quins acudits! els nostres reis, i princeses i princesos! tan campechanus com son! fuig dona fuig! i la premsa no cal dir! llibertat total d'expressió, ni censura ni auto-censura. Si tenim la millor premsa del món. Lliure, inquisitiva. Si no diuen res, és que no hi ha res. unvaparà

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia