Tensió a les aules


S'ha acabat la qualitat de l'ensenyament públic

María Ibáñez. Sant Adrià de Besòs.

Com a ciutadana i mestra manifesto la meva indignació pel cop dur que el Departament d’Educació està donant a l’ensenyament públic a Catalunya. L’ensenyament ha de ser un servei públic garantit que arribi a tothom de manera gratuïta i en les degudes condicions de qualitat. El nou curs escolar s’ha iniciat amb la supressió del batxillerat nocturn i amb l’entrada en vigor de la llei d’educació, després que el Govern ignorés les reiterades protestes de la comunitat educativa. Aquesta llei pretén privatitzar l’ensenyament fent-ne un negoci. Mentre que a l’ensenyament públic se li ha retallat durament el pressupost material i humà, la conselleria ha incrementant les subvencions als centres privats i als concertats. Sóc mestra del CEIP Mediterrània de Sant Adrià de Besòs. Tothom sap el greu problema d’exclusió social, d’atur i marginació que hi ha al barri de la Mina, on l’escola pública és l’única garantia que els nens d’aquest barri tinguin els mateixos drets i oportunitats que la resta dels nens catalans. Hem començat el curs amb una retallada de plantilla i amb un elevadíssim nombre d’alumnes per aula. A aquesta situació s’hi ha d’afegir diverses baixes laborals no cobertes. El departament només envia substituts els dimecres i els divendres. I mentre aquests arriben, és la mateixa escola la que, amb els seus mitjans, ha de cobrir el personal de baixa. A més a més, el pati infantil està en males condicions, i això representa un perill per als nens. D’aquesta manera és humanament impossible atendre correctament les necessitats dels nostres alumnes. Exigeixo, doncs, a Educació un ensenyament públic de qualitat i un tracte digne, igualitari i respectuós a tots els nens i nenes de Catalunya.

Carta publicada el 20/10/09 al Periódico de Catalunya

Comentaris

Miquel Saumell ha dit…
La senyora Ibáñez té molta raó i tot el dret a exigir allò que consideri necessari per a la seva escola, però discreparia amb ella sobre aquesta barreja que fa amb les subvencions a les escoles concertades, com si aquestes fossin les culpables de les més que evidents mancances de la pública. El govern ha de garantir un ensenyament de qualitat per a tothom, però no hi ha res escrit que això s’hagi de canalitzar necessàriament via l’escola pública. El què intento dir és que el correcte finançament de l’escola pública no s’ha de fer a costa de la privada, que ja ha demostrat que funciona molt millor que la pública. No espatllem una de les poques coses que funcionen en aquest país.
22 d’octubre del 2009, a les 8:43
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Gràcies per l'aportació, Miquel, se suposa que si el senyor Conseller és socialista hauria de vetllar per a un bon funcionament de l'escola pública. Sembla una mica incoherent que retalli a la pública i obri l'aixeta a la concertada perquè els més desafavorits hi surten perdent (per variar). Estic d'acord amb tu que el bon ensenyament públic no ha d'anar en detriment del privat però no crec que això sigui el que la mestra vol destacar...
22 d’octubre del 2009, a les 9:39
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Imatge
Jordi Pujol i Marta Ferrusola, a dalt del Dragon Khan.  Imatge extreta de tarragonamesborrona.info L’eufòria independentista em genera una angoixant perplexitat. Directament, confessaré que em deprimeix fins a les llàgrimes.   Tinc la impressió que visc en una Catalunya bipolar. Des de les enlairades proclames a favor del nou Estat, caic en el pou sense fons de la realitat quotidiana, un panorama social desolador, que reclama respostes immediates. Visualitzo un nen que va a l’escola: carmanyola de plàstic a la mà i estelada penjada a l’esquena. Trobo la imatge esborronadora; entre tots li hem fet creure a la criatura que el primer element tindrà quelcom a veure amb el segon. Escric aquestes línies sense ànim de ferir la sensibilitat de ningú. Simplement, trobo incomprensible que, després del que hem patit en les darreres dècades, tants ciutadans confonguin l’enrevessat joc del poder amb un debat de Telecinco . La farsa dels enfrontaments entre polítics no deixa entreveur
Més informació

Tertúlia sobre loteria

Imatge
Ahir vaig participar en una tertúlia sobre loteria, al programa de TV3 els matins d'estiu . També hi van intervenir el ja famós responsable de la Bruixa d'Or, Xavier Gabriel, el propietari del bar Pamplona de Vic, Joan Cesari, a qui va tocar un bon pessic, Iolanda Guevara, professora de matemàtiques i Kernan Heinz, assessor financer. La idea del debat va sorgir arrel d'un fenomen col·lectiu ocorregut a Itàlia, al voltant d'un premi de loteria que acumula un pot milionari. Si us ve de gust donar-hi un cop d'ull, podeu fer-ho clicant aquí.
Més informació

No abaixem la guàrdia

Imatge
Fa uns quatre anys, en un taller de grup amb nois adolescents, vaig demanar si algun dels assistents em podia explicar amb les seves paraules què era la Sida. No va sortir cap voluntari. No és que patissin un problema de timidesa o fluïdesa verbal sinó que no tenien ni la més remota idea de què els estava preguntant. És probable que alguns de vosaltres no creieu aquesta anècdota perquè jo tampoc donava crèdit a la seva ignorància. Actualment, observo com entre les noies triomfen els mètodes hormonals , que no protegeixen de les malalties de transmissió sexual (elles cedeixen habitualment al desig masculí i refusen l'ús del preservatiu). Amb la dispensació sense recepta de la píndola postcoital, em temo que la tendència anirà en augment. Sóc conscient que els informaran dels riscos que comporta però penso que les paraules se les emporta el vent, sobretot si tenim en compte les mancances educatives en matèria de sexualitat. ¿De quina manera es controlarà que facin un ús responsable d
Més informació