La superfície de la manta

D’ençà que els Mossos van entrar al Palau de la Música res no ha tornat -ni tornarà mai més- a ser el mateix, a casa nostra. A aquestes alçades del partit, es fa difícil negar que l’anomenat cas Millet ha fet trontollar de dalt a baix els fonaments de la vida política catalana.

Àngel Colom, un dels beneficiaris del banquer Millet, davant de la demanda d’explicacions sobre les donacions al PI, responia que qui estés lliure de culpa, tirés la primera pedra. Després que la Fundació Trias Fargas també es veiés esquitxada, el seu president, Agustí Colomines, amenaçava amb tirar de la manta. Uns dies després, Fèlix Millet i Jordi Montull quedaven lliures sense fiança, davant la sopresa de gairebé tothom. Abans d’ahir al vespre, l’expresident Jordi Pujol, reiterava les amenaces colominesques, al programa Àgora. Si començàvem a explicar qui donava diners a qui, insinuava Pujol, tot faria una mica de ferum.

Però encara ha caigut una nova notícia, com una bomba, sobre les pútrides aigües de l’oasi català. El jutge Baltasar Garzón ordenava investigar ahir l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, en una operació sense precedents a Catalunya. Es detenien Bartomeu Muñoz, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, entre d’altres sospitosos de delictes de suborn, prevaricació, blanqueig de capital i tràfic d’influències.

En aquests moments, som molts els ciutadans que ens preguntem quin és l'autèntic abast de tot plegat ¿Qui va aixecar la llebre perquè s'intervingués en el Palau de la Música? ¿Per quin motiu ha estat tan benèvol el jutge Solaz amb Millet i Montull? ¿A quants Ajuntaments catalans hi convindria una investigació a fons? ¿Què ha motivat l’operació de registre ordenada per Garzón? ¿Per què justament a la zona de Santa Coloma de Gramenet? ¿S'arribarà fins al final i es depuraran totes les responsabilitats?

Si tenim prou paciència, el temps i la justícia ens donaran les respostes (o no).