Romanticisme violent


Les arrels de la violència masclista són tantes i tan diverses que es fa difícil abastar-les totes. Tradicionalment, l'educació de la dona s'ha basat en la submissió i el silenci, en la paciència i la recepció, més que no pas en l'acció directa i la participació en el món. S'ha fet créixer moltes dones amb la creença que l'existència femenina és poca cosa més que l'espera d'un home encantador amb qui formar una família per a tota la vida. El clàssic conte de fades que la crua realitat fa caure inevitablement, com un castell de cartes a la mercè d'un vendaval. La literatura romàntica, el cinema o la música, s'han posat al servei d'aquesta finalitat i han omplert el cap de papallonetes a milions de dones d'arreu del món, fent-les una miqueta més esclaves d'aquesta idea impossible.
La parafernàlia romàntica és, precisament, una de les estratègies de captura més habituals dels homes violents, que utilitzen el pretext de l'amor apassionat per captivar les seves "preses". Un cop atrapades, s'esdevenen els ja coneguts cicles de violència, dels quals és tan difícil alliberar-se.
La desconstrucció d'aquest mite devastador no és una cosa nova, ni patrimoni exclusiu del feminisme. L'escriptor portuguès Eça de Queiroz, pel qual sento autèntica devoció, ja retratava magistralment aquesta perill per a la dona a "El cosí Basílio", novel·la clau del S.XIX. Fins i tot al S.XV, ho advertia la poetessa i filòsofa francesa Christine de Pizan:

“Fugiu, fugiu, estimades dones, de les pretensions amoroses desmesurades i insensates dels homes; perquè us tocarà sempre a vosaltres pagar la factura”

[Foto: André Kertész]

Comentaris

Garbí24 ha dit…
Critico molt la violencia masclista , però també s'hauria de controlar l'us que en fan algunes posant denuncies falses , per tal d'obtenir un divorci rapit .
Ho dic amb coneixament , ja que una persona molt propera l'hi esta passant i ho considero una injusticia , inclus per les propies dones que realment son maltractades .
Si, tens tota la raó, ja ho comentava en un missatge de fa uns dies, es tracta d'un fenomen complexe. Més enllà de parlar de la violència masclista com a fenomen social s'ha de tenir en compte que s'ha de revisar amb atenció cada cas individual i adonar-se, efectivament, que hi ha dones que fan mal ús dels avenços socials i legals que tants anys ha costat aconseguir. Gràcies per l'aportació!
dErsu_ ha dit…
La ficció, en aquest cas Queiroz, pot arribar a ser més clarivident que qualsevol altre anàlisi. Però jo no faria discriminació de sexes, i recomanaria la fugida a tothom, si no fos que mai no podrem escapar de nosaltres mateixos.
La literatura és una eina magnífica però no serveix a tothom igual, els motors del canvi són diferents i diversos per a cada persona. Efectivament, tothom ha de fugir dels maltractaments però la violència masclista és diferent a la de la dona, la mirada de gènere és necessària, gràcies per opinar!

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia