La senyora Josefina i la melatonina



El cas exposat és absolutament fictici. Ha estat inventat amb el propòsit de reflexionar sobre la tendència contemporània a cercar remeis "màgics" per abordar complicats problemes socials


La senyora Josefina acaba de rebre la visita de l'Alba, la seva única filla, que viu a la ciutat, a més de cent quilòmetres de distància. Ella insisteix en el fet que no cal que vagi a veure-la cada cap de setmana perquè deu tenir altres coses importants a fer i després comença el dilluns cansada, entre la feina i la canalla. La realitat,  però, és que a la senyora Josefina no li agrada gaire que l'atabalin i l'Alba, a qui estima amb bogeria, és especialista en donar-li consells que no té cap ganes de seguir. Ara es penedeix d'haver-li explicat que pateix insomni perquè no para de repetir que s'ha d'animar i prendre melatonina, que ella n'ha donat al seu fill Pol i ha estat com posar oli en un llum. A més a més, ni tan sols cal que ho consulti amb el metge perquè la melatonina es ven sense recepta. Diu que n'hi comprarà ella mateixa per Internet, que és completament natural i també té propietats 'antiaging'.

A la senyora Josefina li sembla que en Pol va quedar una mica descol·locat quan els seus pares es van separar i necessita una rutina una mica més estable però se'n guardarà prou de badar la boca perquè després li etziben que està estancada en un altra època. Potser sí que s'ha quedat enrere en alguns aspectes però no veu gaire clar que això de donar hormones a la mainada no tingui efectes negatius a llarg termini. Les revistes de divulgació sempre li han agradat i ja hi ha llegit algun article sobre el tema. Que s'hagi fet gran no significa que sigui ximpleta. L'afició per la lectura li ve del seu marit, l'Enric, que va morir fa quatre anys d'un atac de cor. El va perdre d'un dia per l'altre: encara el veu, estirat al terra de la cuina. És com un malson que es repeteix. Digui el que digui l'Alba, la senyora Josefina creu que mai no superarà la pèrdua perquè quaranta-dos anys de matrimoni són tota una vida. Sense el seu Enric, sola a casa, les nits se li fan més llargues que un dia sense pa. Sort en té de la ràdio, que li fa molta companyia. Això sí, tria programes distrets que no parlin de misèries perquè després es fa un tip de plorar i encara és més difícil agafar el son.

L'única persona que l'entén de debò és la seva germana, la Rosa, que viu a França i també es va quedar vídua. Parlen cada dia per telèfon i de tant en tant la va a veure a Perpinyà,  malgrat que amb la pensió que té i els pocs estalvis que li queden no està per fer grans dispendis. I les cames tampoc li tiren com abans. D'ençà que va perdre el seu home, la Rosa ve a passar els estius al poble i llavors a la senyora Josefina li marxen totes les cabòries del cap. Aquelles setmanes dorm d'una tirada, encara que la pena de dins no l'hi tregui ningú. Ara fan plans plegades perquè la Rosa s'instal·li a viure amb ella definitivament; han pensat que així es donaran suport i compartiran les despeses de la llar. Sa germana ha pogut vendre el pis de Perpinyà i els sembla que també en tindran prou per pagar-se l'assistència que necessitin el dia de demà. A la Rosa, aquesta decisió li ha costat un disgust de por amb els seus fills francesos però té ben clar que no vol viure pendent d'ells tot el sant dia. La senyora Josefina tornarà a trucar sa germana el diumenge, quan l'Alba ja sigui fora. Ha pensat que comunicarà els canvis quan tot sigui al sac i ben lligat. De moment, per fer-la contenta li dirà que sí, que compri la melatonina per Internet. És justament allò que necessita per dormir com Déu mana, és clar.






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Que no s'apagui aquesta llum

Espàrtac, avui

Negació desadaptativa