Tortura psicològica a la perruqueria

Imatge extreta de Google


Fa una colla de dies, vaig anar a tallar cabells i la perruquera em va preguntar si no temia quedar-me calba en el futur. Segons ella, tenia tots els números perquè arribés ben aviat aquest fatídic dia, de tan castigat com tenia el cuir cabellut. Vaig respondre-li que en el moment oportú ja prendria les mesures que convinguessin o que ho deixaria córrer, si calia. La resposta no va satisfer-la en absolut i va començar a alliçonar-me, com si parlés amb una excèntrica desadaptada, que menystenia la importància del factor estètic. Va recordar històries de clientes d’edat avançada que es lamentaven amargament que en la seva època no haguessin existit productes per prevenir les entrades i les clapes. Si haguessin nascut uns quants anys més tard, assegurava, haurien pogut frenar l’apocalipsi capil·lar. Ara ja no hi eren a temps, les pobres! ¿Com podia ser que no estés amoïnada? ¿Per què no aprofitava les meravelles que m’oferien els avenços de la ciència i de la cosmètica?

Amb la finalitat que callés una estona vaig dir-li que, de fet, ja utilitzava un xampú anticaiguda però així tampoc no es va donar per vençuda: “Suposo que ja t’hauràs adonat que amb el xampú no n'hi ha prou, oi?”. Després va parlar de la necessitat de fer-me fregues amb una loció, no sé quantes vegades a la setmana, i d’unes càpsules que m’hauria de prendre. A la subtil promoció comercial hi va incorporar tota una pedagogia de la programació genètica del naixement i la caiguda del pèl humà de la closca. Em va advertir severament que encara que ara me’n nasqués de nou, arribaria un dia que ja no me’n sortiria més i seria llavors quan m’adonaria del meu immens error. Posteriorment, va prosseguir amb l’apartat psicosomàtic de la sessió de tortura mental.

A banda d’adquirir la loció i les píndoles, era urgent que visités el metge per descartar qualsevol malaltia rellevant, no fos cas que l’arrel d’aquell desastre es trobés en algun desajust intern. Vaig provar de fer-li entendre que la meva dermatòloga mai no m’havia alertat de cap problema però ella va fer com si sentís ploure. Calia que reflexionés, per altra banda, sobre el meu nivell d’estrès perquè potser tot plegat només era un tema de nervis: “Ep! Que jo no vull saber què et passa exactament però algun maldecap deus tenir…” Mentre durava tota aquella xerrameca, feia anar les estisores i jo m’adonava que el pentinat no tenia massa a veure amb allò que li havia demanat; vaig suggerir-li que me’l tallés una mica més per darrere però el resultat final no va ser gaire encoratjador. En sortir de l’establiment, anava carregada de prospectes informatius i tenia un aspecte una mica decadent. Una banda de la cabellera era visiblement més llarga que l’altra. En tornar a casa, em vaig contemplar al mirall: semblava que portés una perruca mal col·locada, com si hagués tornat d’una festa de carnestoltes i, amb un gintònic de més, m’hagués oblidat de tornar-la al seu lloc.

Tot plegat em va fer pensar com n’és de fàcil inocular la por a les clientes. Per més arguments que tinguem per contrarestar la propaganda, sucumbim al terror de ser rebutjades pel fet de semblar velles, estar malaltes o patir atacs d’histèria. Al capdavall, aquella estratègia no era tan diferent a la que s’empra a dins de l’engranatge mercantilista del model biomèdic hegemònic en salut mental. De primer, és necessari crear el problema. Si l’acceptes o hi convius amb normalitat ja s’encarregaran de fer-te veure que t’equivoques. Quan ets conscient del “trastorn que pateixes” t’ofereixen un suposat remei en forma pastilla màgica. Has de tenir sempre present que l’origen del malestar està ubicat a l’interior del teu cervell i no pas en l’entorn que t’oprimeix. El resultat que produeix aquesta maquinària són milers de milions d’euros i un nombre incalculable de persones insatisfetes, estafades, dependents… Tant si estàs obsessionada per la imatge com anestesiada per l’efecte d’un l’ansiolític dedicaràs menys energia a qüestionar-te com funciona aquest món pervers. Al capdavall, és millor que siguis zombi que no pas rebel i combativa. 


 

Comentaris

Traducció del blog